Molts creuen que ja no tenim edat de pensar-ho, però a mi m'encanta veure com petits i grans ens il·lusionem al veure els tres reis amb tot el seguici de músics, torxes, fanalets i carrosses. No penses en qui són o perquè ho fan, simplement mires, disfrutes i creus en la màgia. T'és igual tot, et creus que tot el que està passant és real i els saludes amb la mà amb unes ganes que et fan reviure quan eres petit i pensaves "mira'm! que vull dir-te que necessito una bici!!". ...Quan miràvem les carrosses plenes de paquets i jugàvem a endevinar quin deuria ser per nosaltres, o quan buscàvem el nostre nom escrit en algun d'aquests... No pensàvem en si els reis de Vic anaven vestits d'una manera i els de Santa Eugenia d'una altre, o si no s'assemblaven en res... Ni se'ns passava pel cap plantejar-nos perquè mentre els veies passar per carrer, a la televisió estaven arribant a Barcelona... Simplement màgia. Ho veiem tot tan obvi i real, que en cap moment se'ns passava pel cap dubtar sobre aquest tema. I és que això és la màgia, simplement situacións, moments, coses que passen sense necessitat de buscar-hi un perquè.
A vegades val la pena oblidar-se de raons, de la lògica i simplement disfrutar de la màgia dels moments.
