Fent Inventari

S’acaba l’any, i tots ja estem pensant en els propòsits per l’any vinent. Però abans d’això, crec que hem de fer balanç i valoració del que hem fet durant aquest any que finalitza, perquè sinó conèixes els reptes  assolits, com pots proposar-te el que vols aconseguir? Així doncs, breus pensaments d’aquest fantàstic 2010:

- Començar l’any amb la gent que m’estimo (i amb una fiesshta!)

- Mantenir els amics (que encara que no ho sembli, és més dificil del que ens pensem…)

- Fer-ne de nous

- La pixurri fa plans de boda!

- Seré “dama de honor” !!

- Fer-me “untonuma” (autonoma x la resta de gent)

- Viatge de nenes a Amsterdam!

- Veure un sex-show (o alguna cosa semblant…xD)

- Disfressar-me de bola xina

- Comprar-me un sortidor de cervesa!!

- Rebre cartes d’Amsterdam..xD (una oberta x cert..)

- Dinar al Drolma, lloc on no podré tornar mai més, a no ser que em casi amb un marajà (gràcies Jordi!)

- Neva! Baixar amb bosses de plastic fins quedar-me amb el cul morat

- Fer un ninot de neu sobre el cotxe (mala idea, no ho intenteu! Queda tot glaçat i és impossible de treure..xD)

- Rescatar un gos (un gossarràs!) de la carretera, que m'embruti tot el cotxe i portar-lo a la gossera

- Fer snowbording!

- Un altre Sant Jordi...

- Ens canviem de pis (gràcies a tots els que ens vau ajudar amb el "traslladu", sense vosaltres hagués sigut molt més dur! ;)

- Comprar mobles

- Anar a ikea…anar a ikea…anar a ikea…i així unes quantes vegades, xD

- Anar a Canaletes a celebrar el barça!

- Gran concert de Kiss

- Estiu d'aventura pel nord amb la Granduca

- Conduïr l’autocarabana (em fotia una por que era massa!)

- Pujar en una moto

- Aprendre a fer mohitos

- Fer una conga al concert de la nova trinca

- Menjar donuts amb pernit  salat

- Escapada a Montpeller

- No hi ha hagut Viña, ni San Fermines, ni El Pilar…però una gran fiestasssa de Beziers

- Anar amb bici a les carpes

- 1a Edició del Gran Triatló Nocturn: Carpes+Mc Donals+Xocolatada a SantaEugènia+Guerra d’aigua, i tot això amb bicicleta

- Concerts..molts concerts

- M’he fet un bloc!

- Anar a collir bolets i trobar molts rovellons!

- Mirar vestits de nuvia (per mi no eh!)

- Fer 25 anys

- Retrobar els 18: sortir i anar a currar sense dormir..(unes quantes vegades)

- Reconciliació entre amigues (de lo millor)

- Cap a Madrit! (un gran regal de cumple!)

- Anar a veure un peazo de caxo de musical

- Muntar una fiesshta privada al hotels

- Agafar la recta final cap al 2011, altre cop, amb els que m’estimo. Perquè sinó fos per vosaltres, tota aquesta llista no tindria sentit, gràcies per passar al meu costat tot aquest any!

Aquí us deixo unes imatges de moments especials. Enxufeu els altaveus! (la cançó és lo mas, xD)
FeLiÇ 2011!!

eL RaCoNeT De NaDaL!

Ja el tenim aqui! no ho sentiu? en l'aire...en els ulls de la gent..en els somriures dels nens...si senyor! el Nadal ja és aquí! Així que, en aquests festes tan senyalades no poden faltar les nadales, els turrons, les neules, el cava, i els dinars (els llaaaargs dinars de nadal), el poema a sobre la cadira, el tió, l'arbre, el pessebre, obrir cada dia una finestreta del calendari, els pastorets, la missa del gall...

Així que us aniré passant cosetes interessants (cançons, poemes, coses curioses..) que trobi sobre el nadal. Ja que a mi em fa il·lusió, espero que a vosatres també us en faci!

Us deixo amb un poema típic, mític de tota la canalla, que segur sinó l'heu dit vosaltres, algún germà/na, cosí/na o parent llunyà l'haurà dit alguna vegada, i no és el de "com que sóc tan petiteta i de versos no en sé dir, només puc desitjar...Bon Nadal a tothom!" Ahí va:

Jo tinc un pessebre, petit i lluent,

de suro i de molsa, i blanc de tants bens.

Figures i cases d'argila i paper,

corrals amb gallines, dos bous i un pagès.

Tres dones que renten amb l'aigua d'un rec,

una altre que fila i un vell que té fred.

Jo tinc un pessebre bonic com cap més!

Oooh! Quins records..

A part de les nadales de tota la vida (el dimoni escuat, el fum fum fum, el trineu, i un graaan etc..) avui penjo la de la pegatina, perquè sí, perquè m'agrada!

http://www.youtube.com/watch?v=3LSA4xXWcUM

I aquí us deixo un parell d'enllaços boníissiims!! Una breu historia de Nadal del segle XXI:
http://www.youtube.com/watch?v=vZrf0PbAGSk
i si no sabeu com felicitar el nadal als vostres amics, companys o familia, aquí teniu una manera molt original i divertida per fer-ho!

De part d'en Carles i jo:  http://elfyourself.jibjab.com/view/x8HltpBIYfHtOTu2RNR3 

De part de la family:  http://elfyourself.jibjab.com/view/zXw3UfycEPfwi9xR

Ompliu-vos de Nadal, i decoreu les vostres cases!

Un petó!



Que grans que sóm!

Normalment, quan em venen més ganes d'escriure és quan estic mirant la tele i passen coses que m'emocionen, m'indignen, que m'impacten (a vegades per bé, a vegades per malament), i aquest cop és un d'aquells que em sento mes orgullosa que mai del nostre País.

Avui ha estat dia de Marató, un programa que molts descriuen com un "tostón": tot el dia donen el mateix a tv3! (com que no hi ha canals que es passen semanes parlant del mateix..i són coses molt menys interessants..) ; alguns altres opinen que és anar a buscar la llagrima fàcil i fer sentir malament a la gent: és rebuscar en els problemes de la gent, fer-los explicar les seves desgràcies per fer sentir malament els que ho veiem des de casa, diuen alguns. El que jo penso? que és una oportunitat per explicar com es sent tota aquesta gent, que ens n'hem de donar compte de que el que hi veiem és la realitat, per molt tristos que ens posi, no podem girar la cara i fer com si res...
Aquest any la Marató ha tractat les lesions medulars i cerebrals, un problema en el que TOTS ens hi podem trobar, ja sigui directament com indirectament, amb un familiar, amic, company de feina, parella...I una altre vegada, com cada any, els catalans i catalanes hem demostrat que sabem ser-hi, que tot i que ens vulguin tatxar de garrepes ("agaraos" ens diuen), sóm els primer a moure'ns per una bona causa, i donem el que podem dins la mida de cadascú, per ajudar a totes aquestes persones que ens necessiten, que potser a la llarga necessitarem nosaltres, i donar-los la il·lusió de veure que tot el país es volca en la seva causa, que els apoiem, que estem al seu costat... Que grans que sóm! Que grans que són!

Jo recordo des de petits, que seiem al menjador de casa a mirar un trocet de programa al vespre, i llabors tots junts trucavem per donar uns quants diners, amb la il·lusió de que en la següent actualització de marcador poder dir: una part d'aquests són meus! Des de llabors segueixo fent-ho, no perquè sigui una costum, ni una obligació, sinó perquè tan sols mirant una estona de programa, i escoltant els testimonis de la gent que passa per allà, et dones compte de la gran causa amb la que estas col·laborant. És dur, és clar que és dur mirar un programa així, i la major part d'estones te les passes amb la llagrima als ulls, però si això serveix perquè la gent es doni compte de com funciona realment el món, perquè s'adaptin els carrers, els edificis, els objectes d'ús quotidià per a persones amb problemes de mobilitat, perquè s'investigui sobre noves tècniques, s'aconsegueixin més recursos...val la pena.

7 millons d'euros... pell de gallina...que grans que sóm! en plena crisi, amb molta gent sense feina... i hem recollit 7  millons d'euros en un dia...que grans que sóm! Que grans que SÓN, totes aquestes persones, els herois de veritat, que es superen cada dia, que no s'afoguen en un got d'aigua, i treuen les forces d'on poden per seguir sempre endavant.
Que ens serveixi a tots aquells que realment no tenim problemes,  a donar-nos compte de lo afortunats que sóm, i a valorar de debò tot allò que tenim. Siguem feliços! Sigueu feliços!

Un fart de riure!

Això va per els/les profes!! Perquè mira que hem d'aguantar coses...i seguir treballant amb serietat! jaja molt gran..

Cliqueu l'enllaç!

http://www.pitoche.com/preguntasyrespuestas.htm

El Corte Inglés diu...JA ÉS NADAL!!

UoOoO!! Post d'ultima hora!
Agafeu-vos bé que això és el destí! Podem dir que.. JA ÉS OFICIALMENT NADAL!
Ahir vaig veure l'anunci del Corte Ingés, i com tots sabeu, el que diu el corte inglés va a missa! Tots sabem que comença la primavera quan el corte inglés en fa l'anunci de les flors als edificis, tots sabem quan hi ha rebaixes quan el corte inglés ho diu, tots sabem quan hem de treure els llenços d'estiu i posar el nòrdic quan ens ho recomana el corte inglés... I ara mateix, per si no fos poc, acabo de veure l'anunci de Freixenet! què més voleu? si això no és una senyal nosé que pot ser-ho! Per tant a partir d'ara ja podem dir que comença la temporada nadalenca! Així que, desenfundeu l'arbre, treieu la pols a les capses d'ornaments nadalencs, recupereu les llumetes i guarniu la casa d'il·lusió, somnis i sentiments de nadal!

A mi personalment m'encanta aquesta època! Sé que hi ha gent que l'entristeix, la posa melancòlica, agafa nostàliga dels records llunyans...no he de mentir, a mi també em passa, però alhora m'omple d'il·lusió sortir al carrer i veure tantes llums, la gent que penja estrelles als balcons, arbres de nadal (alguns preciosos, altres una mica "orterillus"..què hi farem, no tothom té sentit del gust! ) i el que més m'encanta és quan l'ajuntament s'ho curra i decideix posar música als carrers! És un gust sortir a passejar pel centre de Vic, escoltant nadales, veient la gent com carreteja capses i bosses plenes de regals per als seus, la cara dels nens amorrats als aparadors de les botigues de joguines, mirant amb ànsia tot allò que escriuran a la carta als reis... amb una mica de sort, uns podran jugar-hi aviat, d'altres hauran de recordar-ho quan seran grans amb un "jo sempre havia volgut tenir-ne un d'aquests..." (a tots ens ha passat).

Així que animo a tothom a retrobar els nens que porteu a dins, la il·lusió i la inocència de llabors, les ganes de celebrar aquestes festes (deixant a part els temes del consumisme i el "despilfarro") i gaudir del més important del nadal: estar amb la familia, els amics, i valorar tot allò que tenim, perquè per molt que soni hipòcrita, intentem durant 4 setmanes (si poguessim fer-ho tot l'any ja seria la òstia) ser feliços i procurar donar felicitat als qui ens envolten, perquè us asseguro que si la resta de dies fossin aixi, potser el món aniria una miqueta millor.

Bons inicis nadalencs!!

Estrés Medieval!

Ja el tenim aqui! El gran Mercat Medieval de Vic! oooh!! (emoció)

Durant 5 dies el centre de Vic canvia de cara, i s'omple de paradetes, espectacles,  burros (els animals, de'ls altres ja n'hi ha normalment..xD) que caminen en fila portant la canalla, tavernes (on menjaras el pop més car de la teva vida...saboreja'l!!) , firaires, olor de llenya, d'espècies, d'herves medicinals, d'espelmes, de gent vestida d'època demostrant als visitants les seves habilitats, venedors intenant vendre productes artesanals demostrant-nos que amb una mica d'imagació i creativitat pots arrivar a fer moltes coses... però sobretot sobretot, del que més s'omple aquest mercat és de "guiriiiss!!", de "pixapins", de gent de " can fanga" (dieu-li com vulgueu (i amb molt de respecte x la gent de barcelona)), en fí, de gent de diverses ciutats catalanes, que fan hooores i hoores de cua amb el cotxe, més hooores i hooores per trobar aparcament (això és el pitjor) i hooores i hooores de passejades lentes, obstaculitzades entre riuades de gent, amb els peus glaçats i el "moquillo" penjant, per poder visualitzar (des de lluny) com una dona ven roses de fusta, com un pellaire treballa la pell amb una màquina d'època que tots patim que no se li trenqui, com un senyor està fent nosequè amb un troç de...fusta? sembla fusta...espera que des d'aquí no veig....ah si! és fusta! està fent una flauta!! O_o  , de fer forat entre l'altre canalla per colar-hi el teu fill i que així pugui veure...cabres!! ostres tu! no n'haviem vist mai de cabres! i a l'altre cantó hi ha oques!! uauuuu quina emoció!! (ara me'n ric però sóc la primera que m'encanta fer-ho! ;P ), de voltar tot vic buscant un raconet per dinar, i acabar decidint que és molt millor agafar un entrepà de butifarra, que serà l'unica cosa que t'escalfarà les mans, menjar un tallet de rajola de xocolata de 3€ (però que bona que està!) i si m'apureu molt esperar que algú s'aixequi de les taules de la taverna, mentre tu mires la dona gallega com posa els pops dins aquella gran olla, i a la que algú fa el gest de moure's empenyer a tothom per fotra'li el lloc! jajaja

Això és el mercat medieval!! I que no és macu!!? que no ens agrada fer hoooores i hoooores per veure-ho! Clar que sí! perquè tots sóm iguals, ens queixem, rondinem, direm que aquest anys no hi anirem (uff quin estres tot això!) però quan és l'hora, tots hi acabem anant!

Així doncs, us animo a tots a treure-hi el nas, i a valorar per vosaltres mateixos totes aquestes experiències, que segur que us encantaran!! i els que sou dels voltants de Vic, plantejeu-se agafar l'anorac, els guants, la bufanda i el gorro, i invertir una estoneta en venir caminant, perquè segur que perdràs més temps i hauràs de caminar més si vols aparcar dintre Vic!

Un petó medieval a tots!