Cosetes d'Estiu

Ja fa dies que el tenim aquí (encara que la última setmana no ho hagi semblat...) però Si, l'estiu és a tot arreu! Fixeu-vos-hi, segur que l'heu vist...S'amaga en les robes de la gent, en les mirades, en les olors, en les escoles tancades, les sandàlies amb mitjons, les camises florejades, els cantants que només treuen el nas durant aquests tres mesos, les terrassetes a petar de gent, els riures fins les tantes, els despertars amb la llum del sol, i les tornades cap a casa fent-se clar... Les bicicletes, el volant del cotxe que crema, i el cartró per evitar que això passi;  les festes majors, el no importar que l’endemà toqui treballar, l’invasió de programes "xorres" a tot els canals de televisió, els para-sols de schueppes (o propagandes vàries), els amics amb la guitarra a la platja, els castells de sorra, el perdre la xancleta enmig d'aquesta, els biquinis sexys i incòmodes, la "burbujita" i els "manguitos" , el flotador amb el cap d'ànec, les ulleres amb tubo que s'entelen als 2segons de submergir-te a l'aigua, i els remeis que a tots ens han ensenyat perquè això no passi.. ;)  La por a les meduses, els matalassos que surten volant, els calipos, els papes amb "marconi" i els nanos amb banyador XL i calçotets a sota (no ho he entès mai..), l' "ai, uix, com crema!" al trepitjar la sorra, l'empastifada de crema protectora, els estrangers "gambes", i el moreno paleta com no! el càmping, fer del banyador la peça de roba fonamental i acompanyar-lo amb una samarreta o pantalons qualsevols, el treure't sorra del cos al cap d'una setmana, les passejades al costat del mar, les banyades nocturnes patint perquè no veus el fons... i mil coses més que segur que em descuido, i mica en mica aniré trobant i recordant altre vegada...

Ja m'han fet emprenyar!

Mira que he començat bé el dia avui, però ha estat engegar la tele, i ja m'ha començat a pujar la mosca al nas... Ahir ja vaig sentir-ne a parlar, de tot aquest tema de les etiquetes en català, però quan he sabut que han decidit prohibir-ho, m'he indignat! (ja tinc la tenda apunt i em planto al mig de Santa Eugènia, o aquí davant el parc de l'hotel..xD)

Diuen que serà obligatori etiquetar en un idioma oficial, que si vols fer-ho en català, ja pots fer-ho! però fot-li el castellà també. És molt lògic, podria dir que ho entenc i tot, que és normal que si volem vendre un producte, hagi d'estar a l'abast de tothom que pugui comprar-lo, que és veritat que molta gent que viu a Catalunya no parla català, que tenim tots els turistes que ja tenen prou feina en dir "sangria, paella i olé" com per haver de llegir en català... Però sabeu on està el problema? Que fer les etiquetes en dos idiomes és més complicat que fer-ho en un, que segurament també és més car, que si un "brick" de llet està ple de lletra, on trobarem espai per escriure el doble? Les ampolles de cervesa seran tot etiqueta!! (això tindrà l'avantatge que les ampolles d'Estrella portaran doble etiqueta de Port Aventura!! xD). Així, què farà la gent? La opció fàcil: directament en castellà. Igual que escullen la opció fàcil les teleoperadores que truquen a casa (i tu veus que és un 93); igual que els caixeres de molts supermercats, igual que a molts punts d'informació de segons quines zones; igual que la gran part (per no dir quasi totes) les botigues de Barcelona (i que mica en mica també ens hi anem trobant als pobles, fins fa poc, "més catalans de Catalunya"...)

En fi, que la idea general ja pot ser bona, però les conseqüències no ho seran. Tornem a la mateixa guerra de sempre, en comptes d'intentar mantenir les petites cultures, tradicions i  idiomes, prefereixen passar-hi per sobre amb les seves ànsies de ser superiors. "Unificar el país" en diuen, quin gran país, on quan podríem anar molt endavant, acabem anant enrere...

Apali, ja m'he desfogat! ;)
*És només una opinió, perdoneu, però ho havia de dir!

P.D: si, Moritz etiqueta en català, però no és catalana! (que no nos embauquen!! :P )