.

.

dissabte, 23 de febrer del 2013

catalans, alemanys, bascos, i latinos...


FOTOOOOOOS!!!!! :) <fes click!! 
y abajo en castellano...

Dos catalans, una alemanya, un basc, un colombia i un argeni.... Podria semblar un acudit, pero es l'inici d'una setmana de molts riures i moments divertits!
Vaig sortir de Lima ja fa una setmana i mitja direccio Huanchaco amb la intencio de quedarm-hi un parell de dies, pero ja se sap que a vegades (i per sort!) les coses no surten com una s'espera... Alla vam coincidir tot un grup de gent, segurament molt diferents, pero amb una cosa en comu, estar fora de casa. Classes de surf amb en Chicho, postes de sol, un hostal on et senties com a casa, treure la barbacoa al carrer, cuinar la pitjor carn que he menjat mai, histories, excursions a ruines Incas, agafar onades (o intentar-ho), nedar contre la corrent, parlar de "tubos, quilles, pites, bones onades...", l'estil neopreno, sortir de l'aigua amb classe i la taula de surf sota el brac, "rema, rema, rema...".... Crec que sempre li tindre un especial carinyo a aquest petit poble de costa, per els grandissims moments que hi he passat i la fantastica gent que hi he conegut!

Fa un parell de dies tota la troupe vam agafar el bus per pujar una miqueta mes al nord, a Lobitos, un poble desert, fantasma, amb cases de fusta destrossades... pero una platja impressionant per surfejar! Com a bons surferos experts que som, vam agafar com vam poder les onades (o elles ens van agafar a nosaltres) pero tambe es divertit fer el cafre i rebolcar-se de tant en tant!! Aixi doncs, vam despedirnos de l'Iiñaki de 'La Casona', un basc catxondo que porta aquest magnific hostal (sense aigua corrent, plagat de mosquits, pero amb un amibientillo i un bon rotllo pel que va valer la pena passar-hi dues nits!) i de la Mel i en Salvi, la parella aventurera per excelencia, que ens han arrastrat a tots a utilitzar la cuina del McCallum fent pastes i arrosos amb verduretes i batuts de platan. Si llegiu aixo, que acabeu de tenir unes bones setmanes, que aquest viatge s'acaba, pero les aventures continuen!! Un plaer compartir aquesta setmana amb vosaltres, ens veiem per terres catalanes!!!
La resta estem al nord de Peru, a Mancora, la ciutat turistica costera per excelencia,,, el Platja d'Aro Chamaquito, on a falta d'onades, farem cervesetes i bailoteos als baretos "reguetoneros" de la platja!!


Guapos i guapeees, ens llegim aviat!! Una fortiiiiiissima abracada i moooolts petons!!!!

*perdoneu les faltes, pero aixo descriure amb un teclat que no funciona, no permet accents ni molta cosa mes... xau xaaaauu!!!

**Entre tot aixo... saber que soc tieta postissa d'un petit conguito guapissim, em va donar una gran alegria! Pixurriii ja tinc ganes de coneixel!!! felicitats superpapiiis!!


............................................................................................

Dos catalanes, una alemana, un vasco, un colombiano y un argentino... Podría parecer un chiste, pero es el inicio de unas semanas de risas y momentos divertidos!
Salí de Lima ya hará una semana dirección Huanchaco, con la intención de quedarme un par de días, per ya se sabe que a veces (y por suerte) las cosas no salen como una se espera... Allá coincidimos un grupo de gente, seguramente muy diferentes, pero con una cosa en común: estábamos fuera de casa. Clases de surf con Chicho, puestas de sol, un hostel donde te sentías como en casa, sacar la barbacoa a la calle, cocinar la peor carne que hemos comido, historias, excursiones a ruinas Incas, correr olas (o intentarlo), nadar contra corriente, hablar de "tubos, quillas, pitas, y buenas olas...", el estilo neopreno, salir del agua con "clase" y la tabla de surf debajo del brazo, "rema, rema, rema..."... Creo que siempre le voy a tener especial cariño a este pequeño pueblo costero, por los grandes momentos que pasé allí, y la gente que conocí!

Hace un par de días toda la troupe tomamos el bus para subir un poquito más al norte, a Lobitos, un pueblo desierto, fantasma, con casas de madera destruidas.... pero una playa impresionante! Como buenos surferos expertos que eramos, agarramos las olas como pudimos (o ellas nos agarraron a nosotros!)... pero que divertido fue que nos volcaran!! Así que, en un par de días nos despedimos de Iñaki de "La Casona", un vasco cachondo que lleva este fantastico hostel (sin agua corriente, lleno de mosquitos, pero con un ambientillo y buen rollo por el que mereció la pena pasar allí dos noches!) y de Mel i Salvi, la pareja aventurera por excelencia, que nos arrastraron a todos a usar la cocina del McCallum haciendo pastas y arroces con verduritas y batidos de plátano  Fue un placer compartir esta semana con vosotros, nos vemos por tierras catalanas!! 

El resto estamos al norte de Perú, en Mancora, la ciudad turística costera por excelencia... donde a falta de olas, tomaremos cervecitas y haremos unos bailoteos en los bares "reguetoneros" de la playa!! 

Guapos y guapas, nos leemos pronto! Un fuerte abrazo!!




dimecres, 13 de febrer del 2013

Bon dia Lima!!


FOTOS DE LIMA!!! :)    <- Us deixo les fotos dels dies a Lima
                                       <-Acá os dejo las fotos de los días en Lima... y más abajo y en azul, os lo escribo en castellano ;P

El cap de setmana abans de marxar va ser espectacular... De despedida de veritat! De divendres a diumenge, dormint poques hores, veient amics, festa, cerveses, vermuts, sacs de dormir... A totes les persones que vau estar amb mi aquell cap de setmana, gràcies per deixar-me rebentar-ho tot! Disfrutar de cada moment dient "És que dilluns marxo a Perú" i ajudant-me a fer-ho més suportable. El diumenge, amb son i descolocada, em van venir realment els nervis... Sort de la superinquilina que em va ajudar a fer la maleta. Jo era incapaç de fer res. Quan ens vam despedir, em va entrar el pànic. Però pànic de debò. Poques vegades havia sentit això... Por. Por de no saber què em trobaria l'andemà, d'anar-me'n a lo desconegut, "si tothom s'acomoda...perquè jo he de fotre el camp!?! Estic boja...", crec que vaig plorar com mai, mai m'havia sentit tant insegura...no vaig dormir en tota la nit... Però l'andemà.... Sort que va arribar l'andema! 
Vaig tenir la sort de la força dels meus pares tot el camí fins a l'aeroport de Barcelona, em vaig sentir com en una pel·lícula al abraçar-los davant dels controls de seguretat, però nosé com, vaig ser una persona nova al travessar el detector de metalls. Al veure l'avió. Al sentir que estava fent el que feia tant temps somiava i planejava...
Si hagués de començar-ho  a escriure de nou, potser ara ho faria diferent... Però deixaré tal com estan les coses que vaig escriure allà, amb l'emoció, les presses, les faltes a causa dels teclats... El que sí que faig, deixo l'enllaç de l'album de picassa amb les FOTOS de la setmana de"prova"que vaig passar a Lima. 



POSEM-HI MUSICA!!: http://youtu.be/mReLZTCle78
Ja fa una setmaneta que vaig sortir de casa, i només he de dirt que estic molt contenta, molt feliç, i amb moltes ganes de fer i veure coses noves!!

Dilluns
6:00 - Amunt! Nervis, ho tinc tot? no em deixo res? Cotxe i cap a l'aeroport!
11:30 - S'enlaria l'avió! Nervis convertits ens il·lusió, ganes de plorar, pel·licules, música, seure de mil maneres diferents en un seient d'avió... 10 hores per davant...
17:00 (23:00 a Catalunya) - Miami!! Aire (per fi!), voltar per l'aeroport sense poder-ne sortir, 8 hores d'espera... Son, cansament, agovio, entortolligar-me pels seients de l'aeroport...
1:00 (6:00 a Catalunya) - Avió cap a Lima!! només recordo seure i quedar-me fregida, despertar per escoltar "pollo o pasta?", "nada gracias!!", i tornar a dormir...
Dimarts 8:00 (14:00 a Cataluya) - Descolocada, descontrolada,  cansada, amb son.... però a Lima!!!

Lima és una ciutat ben extranya...no sabria dir si m'ha agradat o no. Té zones que podríen ser modernes, tot i que no ho són del tot, zones clàssiques i senyorials, però tampoc ho són del tot... És enorme, no m'ho imaginava pas! La gent és sèria, com tímida, tret de les persones grans, que són més amables i simpatics!

He tingut sort dels meus padrins de viatge, que m'han ajudat a conèixer aquesta ciutat, situar-me i veure un munt de coses divertides! Anar a veure el "sunset" a la platja, esquivar el transit, patir per la meva vida al travessar el carrer, pasos de zebra que no serveixen de res, cotxes que giren a la dreta en avingudes de tres carrils i estan al de l'esquerra, soroll, més soroll, botzines que piten dient "ei que estic aquí!", la "ley del más fuerte", aquí tothom passa per on vol, els taxistes afluixen i piten cada cop que et passen pel costat, regatejar, estafes, gent que et mira raro, platjes que no tenen res a veure amb les nostres, quilòmetres i quilòmetres de mar, quilòmetres de sorra plens de tumbones, sombrilles, taules i cadries, gent venent "marcianos" (els nostres flash), pollo en su salsa, vestits i mil coses més... Pardos Chicken, restaurants on només serveixen pollastre, una paelleta valenciana per dinar diumenge, Pisco Sour (mai diria que una beguda amb ou pot ser bona, doncs ho és!),
Butifarras que no tenen res a veure amb les nostres, Inka Cola (una mala idea) i chicha morà, té collons haver de sopar per primera vegada amb un vigatà a Lima, montanyes de ceviche, empanades i fruita gegant... Desert i muntanyes al sortir de Lima (sembla impossible!), chaboles de colors que pujen muntanya amunt, "combis" que et porten a tot arreu per 1sol (i agraeixes haver arrivat bé!), mototaxis, "el salto del fraile", places enormes amb cases de colors, ocells negres extranys, programes de tele doblats amb "chamaquito", el meu accent català d'interior, un senyor que reparteix propaganda electoral i diu "ay no! si usted no és de aquí! y de donde és?" "yo de catalunya!", desxifrar les frases que diuen els peruans, "desea usted boleta?" als supermercats, un "tu eres catalana eh!" del treballador del consulat, "ey tu, la alta! la alta!" pel centre de Lima... En fí, molts bons moments i riures que deixo associats a aquesta emorme ciutat. :)

Aquesta nit agafo el bus (ojo! buscama-cruzero, con refrigerio incluido!) i cap al nord a fer surf! Ja us explicaré si ho he aconseguit... ;P

Una gran abraçada des de l'altre punta del món!!

...........................................................................................

El fin de semana antes de partir fue espectacular... De despedida de verdad! De viernes a domingo, durmiendo pocas horas, viendo amigos, fiesta, cervezas, sacos de dormir... A todas las personas que estuvieron conmigo ése fin de semana, gracias por dejarme reventar-lo todo! Disfrutar de cada momento diciendo "Es que el lunes me voy a Perú" y ayudándome a hacerlo más soportable. El domingo, con sueño y muy descolocada, llegaron finalmente los nervios... Suerte de mi superinquilina que me ayudó a hacer la mochila. Yo era incapaz de hacer nada... Cuando nos despedimos me entró el pánico. Pero pánico del de verdad. Pocas veces había sentido eso... Miedo. Miedo de no saber que encontraría al día siguiente, de ir a lo desconocido, "Si el resto de mundo se acomoda, porqué yo tengo que irme!!? Estoy loca...", creo que llore como nunca, me sentí muy insegura...no dormí en toda la noche... Pero a la mañana siguiente... Suerte que llego la mañana siguiente!
Sentí la fuerza de mis padres que me acompañaron hasta el aeropuerto, me vi como en una película al abrazarlos delante de los controles de seguridad, pero nosé como, me convertí en una nueva persona al cruzar el detector de metales. Al ver el avión. Al sentir que estaba haciendo todo lo que durante tanto tiempo había soñado y planeado...
Si tuviera que volverlo a escribir, seguramente lo haría diferente... És por eso que voy a dejar los textos tal como los escribí allá, con la emoción, las prisas, los fallos a causa de los teclados... El que sí he hecho es dejaros el enlace del álbum picassa con las FOTOS de la semana de "prueba" que pasé en Lima. Allá va! :

Ya hace una semana que salí de casa, y solo puedo decir que estoy contenta, feliz y con muchas ganas de vivir y hacer cosas nuevas!

Lunes:
6:00 - Arriba! Nervios, lo tengo todo? no me dejo nada? Coche y para el aeropuerto!
11:30 - El avión arranca! Nervios convertidos en ilusión, ganas de llorar, películas, música, sentarme de mil formas distintas... 10 horas por delante...
17:00 (23.00 en Catalunya) - Miami!! Aire (por fin!), pasear por el aeropuerto sin poder salir, 8 horas de espera... sueño, cansancio, agobio, "acurrucarme" por los asientos del aeropuerto...
1.00 (6.00 en Catalunya) - Avión hacia Lima!! solo recuerdo sentarme y quedarme frita, despertar al escuchar "pollo o pasta?", "nada gracias!", y volver a dormir...
Martes 8.00(14.00 en Catalunya) - Descolocada, descontrolada, cansada, con sueño... pero en Lima!!!

Lima es una ciudad extraña... no sabría decir si me gustó o no. Tiene zonas que podrían ser modernas, pero no lo son del todo, zonas clásicas y señoriales, pero tampoco lo son del todo... Es enorme, y me sorprendió! La gente es seria, un poco tímida, menos la gente mayor, que son más amables y simpáticos!
He tenido suerte de mis padrinos de viaje, que me han ayudado a conocer esta ciudad, situarme y ver muchas cosas divertidas! Ir a ver el "sunset" en la playa, saltar entre el trafico, sufrir por mi vida al cruzar las calles, pasos de zebra que no sirven para nada, coches que giran a la derecha en avenidas de tres carriles mientras están en el de la izquierda... ruido, más ruido, bocinas que pitan diciendo "chee que estoy acá!!" , la "ley del más fuerte!", acá todo el mundo pasa por donde quiere, los taxistas aflojan i pitan cada vez que te pasan al lado, regateos, estafas, gente que te mira con cara extrañada, playas que no tienen nada que ver con las nuestra, kilómetros y kilómetros de mar, kilómetros de arena llena de hamacas, sombrillas, mesas y sillas, gente vendiendo "marcianos", pollo en su salsa, vestidos y mil cosas más... Pardos Chicken, restaurantes donde solo hay pollo, una paella valenciana para comer el domingo, Pisco Sour (nunca habría dicho que una bebida con huevo sería buena!)
Butifarras, Inka Cola (fue una mala idea) y chicha morà... Tiene telita cenar por primera vez con un amigo de Vic en Lima, montañas de ceviche, empanadas y fruta gigante... Desierto y montañas al salir de la ciudad (parece imposible!), chabolas de colores que suben montaña arriba, "combis" que te llevan a todas partes por 1 sol y agradeces haber llegado viva! Mototaxis, "el salto del fraile", plazas enormes con casas de colores, pájaros negros raros, programas de televisión doblados al español "peruano", mi acento catalán de interior, un repartidor de propaganda electoral que dice "ay no! si usted no es de aqui! de donde es?" "yo de Catalunya!", descifrar las frases que dicen los peruanos, "desea usted boleta?" en los supermercados, un "tu eres catalana eh!" del trabajador del consulado, "hey tu, la alta! la alta!" al pasear por el centro de Lima... en fin, muchos buenos momentos y muchas risas quedan asociadas a esta enorme ciudad :)

Esta noche tomo el bus (ojito! bus cama-crucero, con refrigerio incluido!) i hacia el norte a surfear!! Ya os contaré si lo consigo.. ;P

Un fuerte abrazo desdel otro lado del mundo!! 

divendres, 1 de febrer del 2013

Benvinguts a un gran viatge!!

Super Cançó per aquesta ocasió!! http://youtu.be/GMoRGOqLDVc 
Any nou, vida nova i.... raconet nou!!
Les coses canvien, ens fem grans.. i ens hem d'anar renovant!
I degut a l'aventura que em comença a partir de dilluns, he decidit donar un "nou aire" a aquest petit bloc! No és definitiu. La veritat és que m'agrada... però el trobo soso... Però té una cosa per la que l'he escollit: MALETES!
Així que de moment el deixarem així, fins que em baixi la inspiració divina i decideixi què posar-hi de fons!

Apali doncs, amb això us dono la benvinguda a aquesta nova etapa, on us explicaré les meves aventures per terres peruanes! La veritat és que no tinc ni idea de què passarà a la meva vida a partir del dilluns. Espero conèixer molts llocs nous, diferents, aprendre molt de la gent, dels entrebancs que em vagi trobant, espero viure experiències inimaginables, espero conèixer gent estranya, rara, divertida, aventurera, gent que m'ensenyi coses! Espero disfrutar com mai, saber aguantar els mals moments (i que siguin pocs!!) i emportar-me un bon record d'aquesta experiència!

Guapos i guapes, que me'n vaig!! Gràcies per (tot i pensant que estic un pèl sonada (cosa que ja sabíem tots des de fa temps...)) apoiar-me i donar-me suport en això! Cadascú té les seves necessitats en moments de la vida, aquesta és la meva ara mateix! Us trobaré a faltaaaar!! Un petonàs enorme i fortes abraçades!!

Muaaaaaaaakss!!! :)


...porqué la vida és más vida Manuel, si se vive como si fuese la última vez...