Aguirre a la foguera!!

Cremada és poc, i mireu que tot just són les 10 del matí...

Ahir ja em va començar a tocar una mica (força) la pera, i avui me l'acaben de tocar encara més. 

Què és això de l'Aguirre i el partit del divendres?¿? Estem en democràcia (representa) oi? Aquí tothom ha de poder expressar el que pensi, els seus ideals, els seus sentiments, les seves idees polítiques... sinó és així, senyal que vivim en un altre tipus d'estat polític... i prefereixo no pensar-ho...

"És un ultratge al màxim dirigent del país, a la bandera", i bla bla bla... 
Que no es mereix/mereixen més que mai una bona, gran, i esplèndida xiulada? Que això es critiqués la primera vegada que va passar, ho puc entendre, però amb l'any que ens han donat aquesta família (als que representa que hem de respectar) crec que es mereixen que el poble manifesti el que pensa d'ells. I que no pateixi l'Esperenza, que si cal, agafant l'exemple d'aquest rei tan "campexano",  llavors ja demanarem perdó...  

Així que des d'aquí, animo a tothom a una forta, fortíssima xiulada! I que tremoli Madrit!!

Qui també es mereixeria una bona xiulada és la persona que ha autoritzat la manifestació feixista per aquest mateix divendres. 
*http://www.as.com/futbol/articulo/autorizada-manifestacion-ultra-separatismo/20120510dasdasftb_24/Tes
*http://buscantraons.blogspot.com.es/2012/05/manifestacio-feixista-el-mateix-dia-de.html
Ens hem tornat bojos? Això ja supera el límit de les guilipollades!(perdoneu, però no trobava una altre paraula).  Això si que és provocació i no la xiulada al rei! Són ganes de buscar problemes, d'enfrontar   les comunitats per poder dir als diaris que "Un grupo de catalanistas y vascos independentistas la lían en Madrit en una manifestación "pacifica" espanyola". Apaaa!! D'això se'n diu manipular. Manipular els actes a gust dels polítics perquè la gent de la resta d'aquest seu país rebi informació distorsionada. Ja n'hi ha prou!

Des d'aquí només espero que tot el col·lectiu de catalans i bascos que seran allà el divendres, es comportin com cal, i demostrin a la resta de persones que sabem què és el respecte,  que no caurem en les seves trampes... ah! i que sabem xiular com ningú!! ;)

Pd: Grandissim discurs de Puyal al rebre el premi de Català de l'any. Per qui no l'hagi sentit:

*minut 9:45

MoMeNtS

Porto mesos pensant i donant voltes a un mateix tema: Els MOMENTS

Ja fa temps vaig decidir que no creia en el destí, que em negava rotundament a pensar que les coses estan organitzades, que no tinc control de la meva vida, que tot està escrit i no puc decidir res del que em passi. 

Llavors, creia en la sort? En les casualitats? en "El lloc adequat en el moment adequat"...? SI, en això crec jo! Aquesta és la frase que ho defineix: Crec en els "moments". 

Crec que realment la vida es mou en "moments", en estar allà en el minut/segon/instant que toca, per rebre una noticia, una mirada, un somriure... A vegades una tonteria, una conversa, un comentari (des)afortunat et fan fer un pas endavant. Envalentonar-te a anar a algun lloc, a saltar, a llançar-se al buit, a conèixer a algú, a fer coses que, sinó hagués estat perquè en un "moment", una persona et va dir una frase o una paraula que et van donar força a fer-ho, mai hauries imaginat.

"Moments" que arriben en el moment adequat, quan sembla que s'aliniin els astres i l'univers et somrigui, quan se't ofereixen oportunitats en el millor moment de la teva vida, o quan gràcies a aquestes oportunitats pots decidir canviar-ne el rumb.

I "moments" que saluden quan no toca, corren massa i arriben d'hora o s'apalanquen i venen tard, coses que per molt que ens esforcem a que surtin bé, és impossible, és difícil i feixuc. La casualitat us va posar en "El lloc no adequat en el moment no adequat", i per molt que vulguis creure-hi, val més deixar-ho córrer i seguir endavant, a l'espera d'aquell "moment" que camina a pas de marxa, al ritme que toca, i espera que hi passis pel costat per donar-te una sorpresa. 

Mai se sap, potser algun altre dia, aquest que corria massa està esperant a la següent parada, i és molt millor que quan era ràpid i precipitat. Ves a saber, la sort és capritxosa, a vegades et fot un moc però afortunadament a vegades et pica l'ullet! ;)

pd: Una abraçada a tots els "moments" de la meva vida!  

Que boig el món...

Posem-hi música: 

Estem sonats! El món s'està tornant boig. 

Des de ja fa un temps alguns dels aparells electrònics que m'envolten han decidit fer-me "bulling" i deixar de funcionar. Tot va començar per l'ordinador, l'equip de música, la rentadora i ahir el mòbil. Si, un mòbil nou d'aquests que ho fan tot.. que finalment vaig fer cas a tots els que us rèieu el meu nokia prehistòric (que en 4 anys ha caigut, s'ha mullat i mil coses més..i segueix funcionant) i em vaig aventurar a la vida moderna amb un smartphone que a les dues setmanes ha petat. (apunt: la tecnologia i jo no hem sigut mai amics..)

L'ordinador: Te com a molt 3 anys... Va caure (patosa, ho sé), es va tirar de cap, amb la mala sort que es va esquerdar la pantalla. Ell seguia funcionant, però només podia veure mitja pantalla (llei de Murphy: només la part dreta, i normalment el menú d'Inici i totes les icones estàn a la part esquerra (gran Marina..gran..)) 

Arreglar la pantalla: de 200€ tirando p'arriba. L'ordinador en va costar 400...no surt a compte arreglar-lo, i és una llàstima perquè funcionava perfectament...

Equip de música: D'aquells guapos! Per guapos no vull dir bo, ni esplèndid, ni maco, ni dels que fan mil coses (o potser si però jo no sé com van..), sinó d'aquells grans, amb un bon parell d'altaveus, amb plataforma per 3 cd's i lloc per 2 cintes de cassette! El regal de quan devia fer 14 o 15 anys, aquella època en que quan més gros fós més molava.

D'ell no em puc queixar...ja té molts anys i comença a fer el tonto, a vegades s'obre sol, a vegades no es vol obrir, a vegades no et deixa posar segons quin cd... Però bé, res que no es pugui arreglar amb un parell de copets laterals o la força bruta ;)

I la rentadora... Una rentadora que no arriba ni als 4 anys, pràcticament nova (no ha fet gaires rentades), no té calç, ni el filtre embussat, ni està cascada, ni perd aigua... simplement es va espatllar "la placa", el panell de control, el que dona les ordres a tot l'aparell... "No sé quan pot valer, s'ha de demanar, però conta uns 200 i picu euros.. Et surt més a compte comprar-ne una de nova.." - Paraules del tècnic.

I ja està? Com si res: compra'n una de nova! Però si funciona, l'ordinador està bé! La rentadora és nova! Perquè l'haig de llençar quan el 99% de les peces funcionen bé?

I jo ara em pregunto: Què estem fotent?¿? Evolucionar vol dir comprar i llençar? Omplir el món de merda (parlant clar) perquè no ens surt a compte arreglar-ho? Està bé que els aparells electrònics d'avui dia siguin barats, però potser valdria més pensar de forma coherent, pagar una mica més per una tele i que et duri 10 anys en comptes de 3... Buscar la manera que una part de l'aparell no et valgui el mateix que l'aparell sencer...Tan sols pensant una mica en les generacions futures, que acabaran vivint envoltats de les restes que nosaltres estem llençant. 

Procurem reciclar, llençar les coses als contenidors blaus, verds i grocs, però què en fem dels aparells grans? De les coses que no es reciclen? 

Fer-ne muntanyes, apilonar-los, cobrir-los de sorra, plantar-hi quatre arbres a sobre i llestos, aquí no passa res. Com la majoria de coses que fem les persones, colguem els problemes i hi plantem un parell d'arbres a sobre, no fos cas que amb el temps poguéssim tornar-los a veure... 
Llastima que amb els anys el vent s'emporta aquesta sorra, i tot el que hem colgat sense solucionar, torna a sortir...

Recomanació: WALL-E