Les cartes sobre la taula..

Avui dia de pluja...no m'agrada quan plou... m'agrada després, un cop surt el sol que té un brillo especial... no m'agrada que troni, m'espanta... m'agradava sentir la pluja des de dins la "roulotte", això si... adoro la olor de gespa mullada...  m'encanten els dies de primavera... m'emociona el primer dia que pots deixar la jaqueta a casa... dormir amb mitjons... odio passar fred als peus... m'encanta posar-me les catiusques... em fan gràcia els nens que porten la bufanda per sobre la caputxa de la jaqueta... m'agrada escoltar música pel carrer... cantar fort al cotxe... no canto a la dutxa... em sento ridícula quan, escoltant música amb auriculars, em donc compte que els altres em senten... m'agrada que a la gent li agradi la música... em fa feliç ensenyar coses als demés... i aprendre'n de noves... treballar en una feina que m'ompli... "Estudia allò que t'agradi encara que no en trobis feina, perquè no hi ha res pitjor que  passar-te anys estudiant algo que no suportes, i per colmo haver-hi de treballar tota la vida"... m'agrada sentir-me identificada en les cançons... relacionar músiques amb moments viscuts... m'agrada sentir-me útil... saber que puc fer-ho tot... aconseguir els reptes que em proposo... m'entristeix no aconseguir-ho... ploro quan em fan mal... i quan m'emociono...  RIURE, m'encanta riure...  em sento bé ajudant a qui em necessita... escoltar els problemes dels altres... em decepciona quan no escolten els meus... tinc por de la impotència... Disfruto ballant... m'agrada passar'm-ho bé... m'encanten els sopars de nenes!... procuro cuidar als amics... m'agrada que em cuidin... dir-se coses amb la mirada... tenir "telepatia" amb una altre persona quan porteu molt temps junts/es... no suporto a la gent prepotent... m'indignen les injusticies... m'encanta el mar... seure a la platja i deixar que passi el temps... estimo a la meva gent... m'agrada viatjar... i m'encanta agafar el cotxe i anar a l'aventura.... m'agrada conduiïr... ballar amb els ulls tancats... m'encanta fer un "pause" per quedar-me amb un segon feliç... descobrir què és la felicitat... i reconèixer que és molt més simple del que ens pensem... estar amb els meus, m'encanta... no m'agrada que em menteixin... em treu de polleguera la gent interessada... espero impacient les converses de cerveseta... necessito ocupar el meu temps lliure... em canso de "tirar del carro"... m'encanta recordar moments i treure el somriure tonto... la sensació d'il·lusió de trobar-te algú que feia dies que no veies... somriure als demés... i que em somriguin a mi... Sobretot això: somriure als demés, i que em somriguin a mi...

Bogeria de Gener

10 de Gener, les escoles tornen a obrir, la gent torna a treballar (els que han tingut la sort de fer vacances aquests dies..), els nens badallant i arrosegats per pares i mares han de deixar les joguines a casa per tornar-se a trobar amb els companys, totes menys una! que se l'emporten al cole per poder "fardar" del que els hi han portat els reis... els llums del carrer ja no s'engeguen, d'aquí a dos dies passaran les grues i ja els treuran...en definitiva, aquí s'acava aquesta època d'il·lusió que tothom esperava, que tothom prepara amb màxima cura perquè tot surti a la perfecció, i en tres setmanes tot s'esfuma, i aquest sentiment del Nadal torna a quedar guardat en una caixa, a dalt de tot d'un armari o al traster del garatge, juntament amb l'arbre, les boles, el tió, i les cintes que pengen del balcó.

I quina és la manera més radical de tallar amb tot això?? Si senyors, les rebaixes! Un mes (o dos, perquè n'hi ha que gairebé s'ajunten amb les d'estiu!) d'encara mes bojeria que per Nadal, on tothom surt als carrers per barallar-se per una samarreta que fins ara valia 6 eurus i ara en val 3... per la jaqueta que hem vist durant tot l'hivern i ara està a un 20%, o per qualsevol cosa innecessària que, com que només val 2.99€ l'hem de comprar. Divendres (1r dia de rebaixes) vaig cometre el terrible error de pensar: "Aquest any t'avançaras i hi aniràs el primer dia! així almenys trobo alguna cosa de la meva talla..."  Bona cosa vaig dir! Il·lusa de mi...

De forma estratègica vaig muntar'm-ho per anar a Granollers al migdia: "És l'hora que tothom dina...no hi haurà gaire gent..."  Osti tu! La gent no deuria dinar aquell dia! (o la meva "brillant" idea no havia estat tant brillant, i els altres havien pensat el mateix, xD). Les botigues estaven a petar! a rebentar! Crec que mai havia vist tanta gent en una botiga! Jo sóc de les que van a rebaixes la setmana abans que s'acabin, a veure què trobo (rampunies, ja us ho dic ara...) , i visto lo visto, crec que seguiré amb la mateixa tècnica, perquè prefereixo pagar 5€ més per una peça de roba, que passar-me una hora fent cua i empenyent les altres noies per obrir-me pas entre muntanyes de pantalons.