Aquest bloc hauria d'anar a l'apartat de música, però es mereix una entrada per la "puerta grande"!
Ahir Pep Sala feia un concert al Palau de la Música per "celebrar", o millor dit, commemorar els 25 anys del naixement de Sau, (per mi) el millor grup ,i un referent, de la història de la música en català.
Molta gent ho ha criticat i ho criticarà al llarg d'aquests dies: Que aquest home s'aprofita de la situació, que sense en Carles Sabater no té cap sentit fer res de Sau, que és una excusa per treure'n calers... Que què en penso jo? Que em van donar l'alegria de la meva vida quan vaig saber que feien un concert de "Sau"! I doble il·lusió al saber que era al Palau de la Música.
Mai he estat fan d'en Pep Sala, més aviat al contrari... però Sau va marcar els meus inicis musicals, ja de petita em sabia totes les cançons (no n'entenia ni una, tot s'ha de dir!) però m'encantaven. Vaig tenir la sort de que em van portar a un concert, el primer concert a la meva vida! Gairebé ni me'n recordo... Recordo l'entrada al concert, era fosc i hi havia molta gent, al mig de la sala hi havia una taula on venien samarretes, me'n van comprar una que m'anava com un vestit! Un cop a les grades recordo veure'ls de molt lluny (realment no ho estaven tant, però és la sensació que m'ha quedat sempre...) i el millor de tot, recordo moltíssim quan van tocar "boig per tu" que va caure una espècie de cortina d'aigua a l'escenari, que afegint-hi una llum blava era fantàstic!
El concert d'ahir va ser impressionant, espectacular, l'escenari ajudava moltíssim.
El "gran" Palau de la Música" resulta que és petit i acollidor... Els músics gairebé estaven a tocar, i es va crear un ambient tranquil, familiar, agradable... Van començar amb cançons una mica més antigues, menys mítiques però emocionants. Algunes d'elles lentes, que et feien quedar-te "empanada" escoltant la lletra (el so era brutal) i mirant tots els racons del Gran Palau. Digueu-me pava però era molt màgic! Al cap d'una estona es van arrancar amb un "Boig per tu" que va fer aplaudir i cantar a tothom. Jo ja no podia estar-me quieta a la cadira...tenia una necessitat inevitable d'aixecar-me, fer algun crit, saltar, aplaudir... i això va ser possible quan van començar amb temes més coneguts i rockeros. Amb un "És inútil continuar" tothom es va aixecar, i vam seguir drets fins que va sonar el "Tren de Mitjanit". Quin gran moment!! Algun dia vaig escriure sobre els moments de felicitat extrema...doncs aquell n'era un! Cap al final es va asseure al piano i van començar a sonar les notes de "Perestroika". No diré res més d'aquest moment, al final us deixo un vídeo que he trobat i jutgeu vosaltres mateixos.... Vaig tenir pell de gallina des de la primera cançó fins l'última, una gran experiència que acabava amb un "Enviem un àngel" amb el dit assenyalant cap al cel en memòria al gran Carles.A tots els que no heu nat mai a un concert al Palau us aconsello moltíssim anar-hi algun cop. És igual el tipus de música, el grup, que t'agradi més o menys... l'ambient que es respira allà dins és al·lucinant! I en definitiva res mes... esperant que segueixin havent-hi grans músics que aconsegueixin al cap dels anys, que la gent segueixi recordant i vibrant amb les seves cançons.
Perestroika - Sau
La qualitat no és molt bona...pero és lo que hay! ;)
