MeRcAt DeL RaM!

Un, dos, tres....comencem!!

Si senyors! ja el tenim aquí, el més mític, el més antic, la festa popular oficial de Vic, el gran, l'inigualable, (el que fa uns anys era la hòstia i ara a ningú l'interessa).... El MERCAT DEL RAM! (orgull d'osona?¿!?)

Quan érem petits era la gran festa de la zona, era l'inici de les vacances de Setmana Santa, l'últim dia de trimestre, el dia de fer la mona a l'escola i cantar caramelles, el cap de setmana de trobar-se amb els amics, d'anar a fer un entrapà per dinar i anar a les atraccions, de sortir a passejar i trobar-te la gent de la classe, anar a mirar animals, els vedells petits, els cavalls, quedar-te amb cara de tonta per un grapat de cabretes i oques, comprar braçalets i arracades a les paradetes, pujar als tractors, somiar amb el cotxe que et compraries quan fossis gran, i com no, anar a fer un entrepà de pollastre a l'ast a Can Planesbones!

Actualment, tot i que no podrem anar a veure cavalls perquè fan pagar entrada ("que paguin els de fora, els d’aquí ja en veiem sempre de cavalls!" ;P), tot i queixar-nos perquè tallen tots els carrers de Vic i es torna en una bogeria, tot i pensar "abans era millor", tot i no il·lusionar-nos amb els cotxes perquè sabem que no  en podrem comprar mai un com aquell, tot i no fer vacances de Setmana Santa, tot i que s'hagi comercialitzat molt i ja no sigui per a la gent del poble sinó més per anar a fer-hi negocis... Tot i això, sempre ens quedaran les atraccions!!!

Quedarem amb les amigues per anar a fer la volta de rigor, comprar un parell de xapes i unes arracades, pensar "sempre hi ha els mateixos xamaquitos tocant la flauta a sobre d'una musica de cd (que totes sonen igual) i que et volen vendre per 10€", farem un soparet, riurem, beurem, i amb un parell (o tres) de copes de més direm: Anem a pujar a la granota!!! I ens pixarem de riure allà enfilades amb 26 anys, donant vots amunt i avall recordant quan en teníem 15...

El diumenge entrapà de pollastre a l'ast... i direm: "Pots comptar...això del mercat del ram era millor fa uns quants anys.." . Però el moment de la granota no ens el traurà ningú! ;)

Reforma laboral, o moral?

Bon dia!

Ja comença a tocar-me una mica la pera tot el tema de la vaga i la reforma laboral. 

La vaga és un dret, no una obligació. Que cadascú faci el que cregui segons la seva situació i forma de pensar, el que no és lògic és que els piquets (informatius?¿!?!) amenacin als comerços, trenquin vidres i cremin pneumàtics a la carretera (la tradicional crema de pneumàtics, he sentit a les noticies...). A casa meva no informem així de les coses...

Sí, estic d'acord en que aquesta reforma tocarà els drets dels treballadors i que la gent està indignada, però aquí  hi ha dos tipus d'indignats (i dos tipus de treballadors): 

Aquells que tota la vida han estat treballant en una empresa, que l'han defensat com si fos seva, que han fet els possibles per tirar la seva feina endavant... És molt injust que després de tants anys aquestes persones siguin despatxades sense una indemnització adequada i uns drets dignes. 

Ara bé, hi ha els del lema: "Que em fotin al carrer, que els hi penso treure tots els calers que em deuen!", els que fan bona cara fins que tenen un contracte fix i llavors, no se sap per què, comencen a sortir els problemes. Aquesta gent, que segur que tothom en coneix o n'ha conegut, són a qui heu de donar les gràcies per la reforma que s'està tirant endavant.

Per tan, jo voto per una reforma que més que laboral, sigui personal, de pensament, de la manera d'actuar i sobretot de treballar. Comencem-nos a plantejar com valorem la feina i quin grau de compromís hi tenim. No volem ser tan europeus? Mirem els països on tothom treballa sent conscients de que estan tirant endavant la seva comunitat, que saben que amb responsabilitat i esforç es fan les coses ben fetes, i no escaquejant-se a la mínima que es pugui com es fan moltes de les coses aquí...

Si tothom fos LEGAL (empresaris, treballadors (i polítics!)) no hi hauria tants problemes i ens deixarien viure a tots una miqueta més tranquils i  sense tantes tonteries. 

..una de xipirons!...

toque músical per aquest post!: http://www.youtube.com/watch?v=2Fy8P1MVfsQ

...començant a pensar en estiu, i platja, i estiu, i platja... i festes majors, i concertillus, els gots de plàstic, i la platja... i riures a les terrassetes fins tard, i l'aire del mar, i platja... i els mojitos caseros, i el solete, i la bici, i....ah si! la platja! :)

Ja portem un parell de setmanes de sol, bon temps i aire fresquet amb olor d'estiu. Ara mateix no sabria dir quina és aquesta olor concreta que fa l'aire, però segur que sabeu què vull dir. És una olor a fred, que et fa venir al cap el primer dia que anaves a l'escola amb màniga curta, o quan deixaves de posar-te la jaqueta al matí. 

I l'influencia que tenen aquests dies sobre nosaltres! Començo a pensar que és cert que tot a la vida és de "coco", el teu cap decideix el teu estat d'ànim, la manera de veure la vida, i aquests dies de "casi estiuet" fan que tinguis ganes de fer coses. LLevar-te al mati, obrir les finestres i pensar "avui em menjo el món!", saltar del lloc de treball, agafar el cotxe, o la bici, o marxar corrents, simplement sortir, respirar, sentir el sol, fer unes cervesetes amb les amigues, marxar a la platja, o la muntanya, tot és igual! Això és l'ambient d'estiu, quan creus que tots els dies són de vacances, quan marxen els problemes i ho veus tot més clar, quan engegues tot allò que no et convé i només penses en les coses i/o les persones que et fan sentir bé i feliç. 

Així que missatge al món: aprofiteu al màxim aquests dies de bon temps, ompliu-vos d'adrenalina, d'optimisme i ganes de fer coses, perquè:  Xipirons, todos los días sale el sol!! ;)