Fem-ho fàcil

Una cançó, o millor dit... LA cançó per llegir tot això que hi ha a continuació... 
Tot i que sinó ho voleu llegir, podeu escoltar-la  i prou... (però mola que ho llegui també!)

Aquesta setmana ha estat completa i profitosa!
M'encanta que ens puguem muntar la feina de l'hotel amb la família, així em puc agafar algun dia de festa entre setmana, i creieu-me, això és millor que toooots els caps de setmana del món!!

I com que estem a les portes de la castanyada, ens hem de començar a posar en ambient, i què millor que afrontar un dia de festa amb una Megahamburguesa BRUTAL del nº9, un McFlurbi de filipinos blancs i una escapadeta a Viladrau a buscar castanyeees!!!
Pamtunyinya, coca-cola d'Alejandro, unes natilles amb oreos i un suchard (que no vaig ni veure), caminadeta d'il·legals, competi de quantes castanyes caben a les butxaques, bona companyia, molts riures (alguns amb accent mexicà) i mitja motxilla plena de castanyes!!
Ara només queda esperar al dijous per bullir-les, pelar-les i ficar-nos a la cuina amb una birra i un porret, i deixar-les "potxar" fins a fer-ne una salseta per llepar-se'n els dits!!

Divendres de dinar (gairebé ja tradicional) de Mateus, però aquest cop en Mateu es va quedar a la nevera (oooh pobre Mateu... Ens espera per un altre dia! ;P), migdiada fugaç i cap a Girona!!
Feia 10 anys justos que anava per primera vegada a Barraques... Des que vaig començar la uni... quants records!
(B)Vells coneguts, famosos que ens podrien fer fotos, atraccions estranyes en 6D, no vaig veure els núvols de sucre... i aquest cop sense fred, amb ratafies i cerveses, nyardos i iaies... tot per acabar amb un altre concert de les Oques, grup que vaig conèixer durant la meva despedida abans d'aventurar-me a creuar el món, acompanyada de bons amics, i dels quals només recordava vagament una cançó que deia "cul, cul, cul, cul...". Sempre havia pensat que Barraques molava mentre vivies a Girona, un cop ja no estaves en la "onda" ja no tenia tanta gràcia... M'alegra molt veure que estava equivocada! Una nit gironina simplement genial, amb gent molt maca...ho haveu vist???

I per acavar el cap de setmana, res millor que una excursioneta!! Hi ha qui es coneix fent una birra... hi ha qui fa un cim.. Així que cap al Puigmal s'ha dit! Després d'un dissabte de dormir tot el matí, currar tota la tarda, tornar-me a ficar al llit, cambiar l'hora i llevar-me per asseure'm a la furgo, començar a caminar amb pujada va ser (molt) durillo!!! Però contenta de poder enganxar per fí un gomet al meu mapa on diu PUIGMAL (ara ja només queda el Pedra pendent!). Així doncs, molt vent, i molt sol, calor i fila de cotxes que s'enlairen muntanya amunt per aparcar el més aprop possible de la muntanya i haver de caminar menys (cosa curiosa...), gossos que es porten "les seves coses" (si ja... ;) ), caminadors amb texans, el mar i la Sagrada Familia, donar-se compte que tenim un país petit (i maravellos), patates amb formigues i amanida de pasta... Baixada de sotracs per acabar "volant" cap a casa.

Encara amb mal al cul de les agulletes, penso que cada cop sóc més fan del FurgoStyle! Un gran diumenge!

Així doncs, fan de la tardor, de les festes entre setmana, fan de la gent maca (coneguda i recent apareguda!), dels MOMENTS, de les parides i parades mentals... Fan del ser feliç i del descobrir... Però sobretot, fan del fer-ho fàcil!!

Bona setmana! pel que riu, i pel que sent que vol ser viu!! ;)

Una de taronges

POSEM-LI MÚSICA!   http://youtu.be/Lj8d9LSkt8o

Ja fa molt temps que vull escriure sobre això, sobre teories i il·luminacions que em passen pel cap de tant en tant... I la veritat i és que m'encanta la sensació de sorprendrem a mi mateixa!

Parlem d'amor... Prínceps blaus i històries romàntiques... De buscar a aquell "algú" perdut en algun racó del món, que és com tu. La teva ànima bessona, la meitat que et falta per completar-te, la parella perfecte amb la que tot serà fàcil, amb la que no hi haurà cap problema ni mal entès (sou iguals, perquè n'hi hauria d'haver...?) La que es va fer expressament per a tu, i volta per l'univers buscant-te com un desesperat...
Des de sempre ens han ficat al cap la teoria de la mitja taronja...

I jo em pregunto... Des de quan les taronges s'han de partir per la meitat? La naturalesa es sabia oi? Doncs si ens hi fixem bé, les taronges tenen grills, no només es poden dividir per la meitat... Tenen petites parts, que es separen perfectament bé, sense la necessitat d'haver-les de "partir".

Perquè no ens ho plantegem d'aquesta manera? En comptes de viure amb la idea que només hi ha una persona per a nosaltres, que sinó la trobem serem infeliços per sempre... Perquè no pensem que si es tracta de buscar la part d'una taronja, dediquem-nos a buscar un grill dins de la nostra taronja. N'hi ha molts!
Em nego a pensar que només hi ha una persona com jo, és més, ni jo sóc la mateixa persona que era fa mig any... Creixem i canviem, i en cada moment o etapa som diferents, i necessitem algú diferent al nostre costat. Algun cop l'encertarem, algun altre no... Però encara ens quedaran molts GRILLS pel camí fins a exprimir del tot aquesta taronja!

Perquè d'això es tracta, no? D'aprofitar i exprimir al màxim la "taronja"! :)

...contigo me voy gitana y aunque me cueste morir...

........................................

Una de naranjas

PONGAMOS-LE MÚSICA!  http://youtu.be/Lj8d9LSkt8o 

Hace ya tiempo que quería escribir sobre esto, sobre teorías e iluminaciones que me vienen a la cabeza de vez en cuando.... Y la verdad es que me encanta esta sensación de sorprenderme a mi misma!

Hablamos de amor... Príncipes azules e historias románticas... De buscar a aquel "alguien" perdido en algún rincón del mundo, que es como tu. Tu alma gemela, la mitad que te falta para completarte, la pareja perfecta con la que todo será fácil, con quien no habrá problemas ni disputas (sois iguales, porque tendría que haberlos..?) La que se hizo expresamente para ti, y pasea por el universo buscándote con desespero...
Des de chiquitos nos ponen en la cabeza la teoría de la media naranja...

Y yo me pregunto... Des de cuando las naranjas tienen que partirse por la mitad? La naturaleza es sabia, verdad? Pues si nos fijamos, las naranjas tienen gajos, no solo pueden dividirse por la mitad... Tienen pequeñas partes, que se separan perfectamente bien, sin la necesidad de "partirlas".

Porqué no lo planteamos de esta manera? Dejar de vivir con la idea de que solo hay una persona para nosotros, que sino la encontramos seremos infelices para siempre... Si se trata de encontrar una parte de una naranja,  porqué no buscamos los gajos en vez de la mitad? Hay un montón!
Me niego a pensar que solo hay una persona como yo, es más, ni yo soy la misma persona que era un año atrás.... Crecemos y cambiamos, y en cada momento y etapa de la vida somos diferentes, y necesitamos a alguien distinto a nuestro lado. A veces acertaremos, otras veces no... Pero aún quedan muchos GAJOS por el camino hasta exprimir por completo ésta naranja!

Porqué de esto de trata no? De aprovechar y exprimir al máximo la "naranja"! :)

...contigo me voy gitana y aunque me cueste morir...