Des del terra de la cuina o Una venjança molt dolça

Posem-hi música!: http://www.youtube.com/watch?v=ajC1SQujeBU&feature=share&list=PL36B145BDF1CF40CE

M'agrada seure al terra de la cuina i escoltar música.
No sé perquè, és una mania ben tonta, però se'm posa bé.
La cuina és el lloc de casa on menys estic i l'únic lloc que em ve de gust estar quan tinc temps lliure i decideixo fer algo de profit.
Em ve de gust estar a la cuina. Em poso música, els guants, i vaig fent...Fins que sona alguna cançó que, nosé què té, que em fa parar i seure.
M'apoio als armaris, al radiador.. depenent del que trobi abans.
Sempre m'ha agradat seure al terra. Hi ha gent de sofà, de cadira... jo sóc de terra.
Escolto, paro, penso... potser penso massa... diria que és on apareixen els millors moments de reflexió.
Quan fem sopars, és el punt de trobada. Mentre una controla l'olla, l'altra ajuda, l'altra obra una birra, l'altra el fa un porret...Xerrem, bevem, filosofem, solucionem el món, ens trenquem el cap, diem "Sí, a partir d'ara ho faré"... i l'extractor de fum s'emporta tots aquests pensaments juntament amb el vapor de l'aigua que bull...
Ara m'estic aficionant (almenys ho intento!) a cuinar mentre rento els plats, més que res perquè m'avorreixo.
Sóc impacient, no sóc capaç de remenar una olla durant 10 minuts, així que mentre està al foc aprofito per netejar i ordenar. Llavors vaig de cul i se'm crema, però així em sembla que he aprofitat més el temps.
"La cuina vol paciència" ho sé, però jo no en tinc, ho sento...


...Ara torno del dentista, per 3a vegada en menys d'un més, m'ha matat un nervi. Avui sí, ho hem aconseguit, dic ho hem perquè jo també hi he posat força de la meva part! Resulta que tinc uns queixals de ferro, són uns valents! I no es deixen matar... això m'ha costat una hora de patiment (mooolt patiment) i una gran passada de targeta de crèdit (no sé què m'ha fet més mal...)
Deu ser això? Els nervis dels meus queixals són massa forts i no em deixen tenir paciència per cuinar?
Bé, total que per venjar-me del dentista m'he posat a fer un pastís de formatge amb melmelada de nabius (arándanos, que no aranyons, cosa que he après aquest matí!)

Apa! Aneu fent salivera!

Ojuu amb el muntatge!! ;P

Tarda de d'un dilluns qualsevol de novembre (26/11/12)

Quina gràcia!

Cada dilluns al matí faig una ullada a El9Nou a la recerca d'ofertes i sortejos per a subscriptors, on per cert em va tocar 1kg de castanyes amb les que vam organitzar un dels sopars més divertits i amb un dels finals més surrealistes que hem fet al Palauet... però be, no volia anar per aquí... el que deia: Faig una ullada a les ofertes, repasso el diari per sobre (sobretot les fotos, sempre hi surt algú conegut!) i llegeixo l'entrevista de la contraportada. Es diu "Sóc així..." i sempre entrevisten a algun Osonec/a que no té perquè ser famós ni conegut, simplement propietaris de negocis, de locals, alcaldes, esportistes... bé, que potser algun dia m'entrevisten a mi! (estrany, ja que no conec a ningú de El9Nou, però amics tot és possible!). Les preguntes sempre són les mateixes:  el teu llibre preferit, programa de televisió que mires, una frase que t'identifiqui, a quin cantó del llit dorms.. preguntes ràpides i breus, sense massa filigrana, que depenent de l'entrevistat les respostes són soses i insulses, o sobrepassen el límit de la originalitat!

Al que anava, dues de les preguntes són: "Que repetiries si tornessis a tenir 20 anys?"  a la que la gran majoria contesten "Tot", seguit d'un "I què no repetiries?" a la que la graaan majoria contesta "Res".... Vinga vaaa!!  A qui voleu enganyar? En serio? Ho tornaríeu a fer tot igual? D'acord, si ens posem filosòfics podríem dir que tot allò que hem fet és el que ens ha portat a ser qui som ara, els entrebancs ens han ajudat a aixecar-nos i a aprendre...i blablablabla... I una merda!! Estic segura que si ens hi posem a pensar, TOTS canviaríem alguna cosa del nostre passat... Si tornés a tenir 20 anys, o millor dit, si tornés uns quants anys enrere...

...no m'enamoraria platònicament d'un noi que mai em va fer cas... ni seria tan pava i innocent. M'agradaria haver espavilat abans! Enganyaria als pares per sortir de festa amb les amigues... me n'aniria amb aquell noi que tenia cotxe, encara que fos irresponsable ficar-se al cotxe d'un desconegut... pillaria hores de classe per anar de compres a mercat... no m'hauria deixat enredar tan fàcilment... ni m'hauria cregut tot el que em deien els que només volien regalar-me les orelles... aniria amb peus de plom en la meva primera relació... hauria aprofitat més la meva època universitària... muntat més fetes, fet més bogeries... potser hauria fet més el cafre... hauria parlat en moments que no sabia com fer-ho... segurament pensaria menys i actuaria més...

Tot i que potser, si hagués fet totes aquestes coses, ara no seria la persona que sóc, potser no tindria les amigues que ara tinc, potser mai hauria conegut a gent que m'ha ensenyat i apoiat... Potser no haurien aparegut persones fugaces i amors platònics, potser no m'hauria fet farts de riure i plorar recordant aquelles èpoques... Sinó m'hagués entrebancat les vegades que ho he fet, no hauria après com sortir-me'n i afrontar els problemes... Estic seguríssima que seria diferent, potser millor o potser pitjor, això mai ho sabrem, però no tindria ni la força ni l'optimisme que ara tinc, ni les pors i inseguretats que m'envolten... Així que:

Marina, què repetiries si tornessis a tenir 20 anys? Tot.
I què no repetiries? Res.

Que complicada que és la vida...no? ;P

*no tinc música per aquest, s'accepten idees!!