Fent Inventari

S’acaba l’any, i tots ja estem pensant en els propòsits per l’any vinent. Però abans d’això, crec que hem de fer balanç i valoració del que hem fet durant aquest any que finalitza, perquè sinó conèixes els reptes  assolits, com pots proposar-te el que vols aconseguir? Així doncs, breus pensaments d’aquest fantàstic 2010:

- Començar l’any amb la gent que m’estimo (i amb una fiesshta!)

- Mantenir els amics (que encara que no ho sembli, és més dificil del que ens pensem…)

- Fer-ne de nous

- La pixurri fa plans de boda!

- Seré “dama de honor” !!

- Fer-me “untonuma” (autonoma x la resta de gent)

- Viatge de nenes a Amsterdam!

- Veure un sex-show (o alguna cosa semblant…xD)

- Disfressar-me de bola xina

- Comprar-me un sortidor de cervesa!!

- Rebre cartes d’Amsterdam..xD (una oberta x cert..)

- Dinar al Drolma, lloc on no podré tornar mai més, a no ser que em casi amb un marajà (gràcies Jordi!)

- Neva! Baixar amb bosses de plastic fins quedar-me amb el cul morat

- Fer un ninot de neu sobre el cotxe (mala idea, no ho intenteu! Queda tot glaçat i és impossible de treure..xD)

- Rescatar un gos (un gossarràs!) de la carretera, que m'embruti tot el cotxe i portar-lo a la gossera

- Fer snowbording!

- Un altre Sant Jordi...

- Ens canviem de pis (gràcies a tots els que ens vau ajudar amb el "traslladu", sense vosaltres hagués sigut molt més dur! ;)

- Comprar mobles

- Anar a ikea…anar a ikea…anar a ikea…i així unes quantes vegades, xD

- Anar a Canaletes a celebrar el barça!

- Gran concert de Kiss

- Estiu d'aventura pel nord amb la Granduca

- Conduïr l’autocarabana (em fotia una por que era massa!)

- Pujar en una moto

- Aprendre a fer mohitos

- Fer una conga al concert de la nova trinca

- Menjar donuts amb pernit  salat

- Escapada a Montpeller

- No hi ha hagut Viña, ni San Fermines, ni El Pilar…però una gran fiestasssa de Beziers

- Anar amb bici a les carpes

- 1a Edició del Gran Triatló Nocturn: Carpes+Mc Donals+Xocolatada a SantaEugènia+Guerra d’aigua, i tot això amb bicicleta

- Concerts..molts concerts

- M’he fet un bloc!

- Anar a collir bolets i trobar molts rovellons!

- Mirar vestits de nuvia (per mi no eh!)

- Fer 25 anys

- Retrobar els 18: sortir i anar a currar sense dormir..(unes quantes vegades)

- Reconciliació entre amigues (de lo millor)

- Cap a Madrit! (un gran regal de cumple!)

- Anar a veure un peazo de caxo de musical

- Muntar una fiesshta privada al hotels

- Agafar la recta final cap al 2011, altre cop, amb els que m’estimo. Perquè sinó fos per vosaltres, tota aquesta llista no tindria sentit, gràcies per passar al meu costat tot aquest any!

Aquí us deixo unes imatges de moments especials. Enxufeu els altaveus! (la cançó és lo mas, xD)
FeLiÇ 2011!!

eL RaCoNeT De NaDaL!

Ja el tenim aqui! no ho sentiu? en l'aire...en els ulls de la gent..en els somriures dels nens...si senyor! el Nadal ja és aquí! Així que, en aquests festes tan senyalades no poden faltar les nadales, els turrons, les neules, el cava, i els dinars (els llaaaargs dinars de nadal), el poema a sobre la cadira, el tió, l'arbre, el pessebre, obrir cada dia una finestreta del calendari, els pastorets, la missa del gall...

Així que us aniré passant cosetes interessants (cançons, poemes, coses curioses..) que trobi sobre el nadal. Ja que a mi em fa il·lusió, espero que a vosatres també us en faci!

Us deixo amb un poema típic, mític de tota la canalla, que segur sinó l'heu dit vosaltres, algún germà/na, cosí/na o parent llunyà l'haurà dit alguna vegada, i no és el de "com que sóc tan petiteta i de versos no en sé dir, només puc desitjar...Bon Nadal a tothom!" Ahí va:

Jo tinc un pessebre, petit i lluent,

de suro i de molsa, i blanc de tants bens.

Figures i cases d'argila i paper,

corrals amb gallines, dos bous i un pagès.

Tres dones que renten amb l'aigua d'un rec,

una altre que fila i un vell que té fred.

Jo tinc un pessebre bonic com cap més!

Oooh! Quins records..

A part de les nadales de tota la vida (el dimoni escuat, el fum fum fum, el trineu, i un graaan etc..) avui penjo la de la pegatina, perquè sí, perquè m'agrada!

http://www.youtube.com/watch?v=3LSA4xXWcUM

I aquí us deixo un parell d'enllaços boníissiims!! Una breu historia de Nadal del segle XXI:
http://www.youtube.com/watch?v=vZrf0PbAGSk
i si no sabeu com felicitar el nadal als vostres amics, companys o familia, aquí teniu una manera molt original i divertida per fer-ho!

De part d'en Carles i jo:  http://elfyourself.jibjab.com/view/x8HltpBIYfHtOTu2RNR3 

De part de la family:  http://elfyourself.jibjab.com/view/zXw3UfycEPfwi9xR

Ompliu-vos de Nadal, i decoreu les vostres cases!

Un petó!



Que grans que sóm!

Normalment, quan em venen més ganes d'escriure és quan estic mirant la tele i passen coses que m'emocionen, m'indignen, que m'impacten (a vegades per bé, a vegades per malament), i aquest cop és un d'aquells que em sento mes orgullosa que mai del nostre País.

Avui ha estat dia de Marató, un programa que molts descriuen com un "tostón": tot el dia donen el mateix a tv3! (com que no hi ha canals que es passen semanes parlant del mateix..i són coses molt menys interessants..) ; alguns altres opinen que és anar a buscar la llagrima fàcil i fer sentir malament a la gent: és rebuscar en els problemes de la gent, fer-los explicar les seves desgràcies per fer sentir malament els que ho veiem des de casa, diuen alguns. El que jo penso? que és una oportunitat per explicar com es sent tota aquesta gent, que ens n'hem de donar compte de que el que hi veiem és la realitat, per molt tristos que ens posi, no podem girar la cara i fer com si res...
Aquest any la Marató ha tractat les lesions medulars i cerebrals, un problema en el que TOTS ens hi podem trobar, ja sigui directament com indirectament, amb un familiar, amic, company de feina, parella...I una altre vegada, com cada any, els catalans i catalanes hem demostrat que sabem ser-hi, que tot i que ens vulguin tatxar de garrepes ("agaraos" ens diuen), sóm els primer a moure'ns per una bona causa, i donem el que podem dins la mida de cadascú, per ajudar a totes aquestes persones que ens necessiten, que potser a la llarga necessitarem nosaltres, i donar-los la il·lusió de veure que tot el país es volca en la seva causa, que els apoiem, que estem al seu costat... Que grans que sóm! Que grans que són!

Jo recordo des de petits, que seiem al menjador de casa a mirar un trocet de programa al vespre, i llabors tots junts trucavem per donar uns quants diners, amb la il·lusió de que en la següent actualització de marcador poder dir: una part d'aquests són meus! Des de llabors segueixo fent-ho, no perquè sigui una costum, ni una obligació, sinó perquè tan sols mirant una estona de programa, i escoltant els testimonis de la gent que passa per allà, et dones compte de la gran causa amb la que estas col·laborant. És dur, és clar que és dur mirar un programa així, i la major part d'estones te les passes amb la llagrima als ulls, però si això serveix perquè la gent es doni compte de com funciona realment el món, perquè s'adaptin els carrers, els edificis, els objectes d'ús quotidià per a persones amb problemes de mobilitat, perquè s'investigui sobre noves tècniques, s'aconsegueixin més recursos...val la pena.

7 millons d'euros... pell de gallina...que grans que sóm! en plena crisi, amb molta gent sense feina... i hem recollit 7  millons d'euros en un dia...que grans que sóm! Que grans que SÓN, totes aquestes persones, els herois de veritat, que es superen cada dia, que no s'afoguen en un got d'aigua, i treuen les forces d'on poden per seguir sempre endavant.
Que ens serveixi a tots aquells que realment no tenim problemes,  a donar-nos compte de lo afortunats que sóm, i a valorar de debò tot allò que tenim. Siguem feliços! Sigueu feliços!

Un fart de riure!

Això va per els/les profes!! Perquè mira que hem d'aguantar coses...i seguir treballant amb serietat! jaja molt gran..

Cliqueu l'enllaç!

http://www.pitoche.com/preguntasyrespuestas.htm

El Corte Inglés diu...JA ÉS NADAL!!

UoOoO!! Post d'ultima hora!
Agafeu-vos bé que això és el destí! Podem dir que.. JA ÉS OFICIALMENT NADAL!
Ahir vaig veure l'anunci del Corte Ingés, i com tots sabeu, el que diu el corte inglés va a missa! Tots sabem que comença la primavera quan el corte inglés en fa l'anunci de les flors als edificis, tots sabem quan hi ha rebaixes quan el corte inglés ho diu, tots sabem quan hem de treure els llenços d'estiu i posar el nòrdic quan ens ho recomana el corte inglés... I ara mateix, per si no fos poc, acabo de veure l'anunci de Freixenet! què més voleu? si això no és una senyal nosé que pot ser-ho! Per tant a partir d'ara ja podem dir que comença la temporada nadalenca! Així que, desenfundeu l'arbre, treieu la pols a les capses d'ornaments nadalencs, recupereu les llumetes i guarniu la casa d'il·lusió, somnis i sentiments de nadal!

A mi personalment m'encanta aquesta època! Sé que hi ha gent que l'entristeix, la posa melancòlica, agafa nostàliga dels records llunyans...no he de mentir, a mi també em passa, però alhora m'omple d'il·lusió sortir al carrer i veure tantes llums, la gent que penja estrelles als balcons, arbres de nadal (alguns preciosos, altres una mica "orterillus"..què hi farem, no tothom té sentit del gust! ) i el que més m'encanta és quan l'ajuntament s'ho curra i decideix posar música als carrers! És un gust sortir a passejar pel centre de Vic, escoltant nadales, veient la gent com carreteja capses i bosses plenes de regals per als seus, la cara dels nens amorrats als aparadors de les botigues de joguines, mirant amb ànsia tot allò que escriuran a la carta als reis... amb una mica de sort, uns podran jugar-hi aviat, d'altres hauran de recordar-ho quan seran grans amb un "jo sempre havia volgut tenir-ne un d'aquests..." (a tots ens ha passat).

Així que animo a tothom a retrobar els nens que porteu a dins, la il·lusió i la inocència de llabors, les ganes de celebrar aquestes festes (deixant a part els temes del consumisme i el "despilfarro") i gaudir del més important del nadal: estar amb la familia, els amics, i valorar tot allò que tenim, perquè per molt que soni hipòcrita, intentem durant 4 setmanes (si poguessim fer-ho tot l'any ja seria la òstia) ser feliços i procurar donar felicitat als qui ens envolten, perquè us asseguro que si la resta de dies fossin aixi, potser el món aniria una miqueta millor.

Bons inicis nadalencs!!

Estrés Medieval!

Ja el tenim aqui! El gran Mercat Medieval de Vic! oooh!! (emoció)

Durant 5 dies el centre de Vic canvia de cara, i s'omple de paradetes, espectacles,  burros (els animals, de'ls altres ja n'hi ha normalment..xD) que caminen en fila portant la canalla, tavernes (on menjaras el pop més car de la teva vida...saboreja'l!!) , firaires, olor de llenya, d'espècies, d'herves medicinals, d'espelmes, de gent vestida d'època demostrant als visitants les seves habilitats, venedors intenant vendre productes artesanals demostrant-nos que amb una mica d'imagació i creativitat pots arrivar a fer moltes coses... però sobretot sobretot, del que més s'omple aquest mercat és de "guiriiiss!!", de "pixapins", de gent de " can fanga" (dieu-li com vulgueu (i amb molt de respecte x la gent de barcelona)), en fí, de gent de diverses ciutats catalanes, que fan hooores i hoores de cua amb el cotxe, més hooores i hooores per trobar aparcament (això és el pitjor) i hooores i hooores de passejades lentes, obstaculitzades entre riuades de gent, amb els peus glaçats i el "moquillo" penjant, per poder visualitzar (des de lluny) com una dona ven roses de fusta, com un pellaire treballa la pell amb una màquina d'època que tots patim que no se li trenqui, com un senyor està fent nosequè amb un troç de...fusta? sembla fusta...espera que des d'aquí no veig....ah si! és fusta! està fent una flauta!! O_o  , de fer forat entre l'altre canalla per colar-hi el teu fill i que així pugui veure...cabres!! ostres tu! no n'haviem vist mai de cabres! i a l'altre cantó hi ha oques!! uauuuu quina emoció!! (ara me'n ric però sóc la primera que m'encanta fer-ho! ;P ), de voltar tot vic buscant un raconet per dinar, i acabar decidint que és molt millor agafar un entrepà de butifarra, que serà l'unica cosa que t'escalfarà les mans, menjar un tallet de rajola de xocolata de 3€ (però que bona que està!) i si m'apureu molt esperar que algú s'aixequi de les taules de la taverna, mentre tu mires la dona gallega com posa els pops dins aquella gran olla, i a la que algú fa el gest de moure's empenyer a tothom per fotra'li el lloc! jajaja

Això és el mercat medieval!! I que no és macu!!? que no ens agrada fer hoooores i hoooores per veure-ho! Clar que sí! perquè tots sóm iguals, ens queixem, rondinem, direm que aquest anys no hi anirem (uff quin estres tot això!) però quan és l'hora, tots hi acabem anant!

Així doncs, us animo a tots a treure-hi el nas, i a valorar per vosaltres mateixos totes aquestes experiències, que segur que us encantaran!! i els que sou dels voltants de Vic, plantejeu-se agafar l'anorac, els guants, la bufanda i el gorro, i invertir una estoneta en venir caminant, perquè segur que perdràs més temps i hauràs de caminar més si vols aparcar dintre Vic!

Un petó medieval a tots!

Pensaments en dia d'eleccions

Seguint com mai els escrutinis de les eleccións...mai de la vida ho havia mirat amb les ganes d'ara.
Com a consòl, crec que no podem donar massa importancia als resultats d'avui, ja que molts hem "vengut" el nostre vot per evitar els resultats que hem tingut fins ara (en fí, que hi havia unes ganes d'aviar en Montilla...).

M'he quedat "muer-taaa" quan al posar la tele he vist que els peperos naven tercers, xc tenia 3 escons, igual que ciutadans, i esquerra estava a la cua de tots els partits consolidats... "Quina vergonya!" he pensat, estem en un moment en que una gran part de la població catalana tenim un sentiment nacionalista, catalanista, independentista com feia molt de temps que no passava, i se'ns omple el parlament amb "una colla de fatxes" (jordi t'he agafat la frase, xD). Fa uns mesos sortiem al carrer amb les senyeres, petits i grans, sobretot grans, gent gran que fins llabors havien estat prudents, però aquell dia sortien al carrer cridant independència, on ha anat tot això ara? La resposta és senzilla...  Hi ha moments en que hem d'aparcar el que diu el cor i pensar amb el cap, prioritzar el que més necessitem ara, avui.. i aquestes eleccions s'han convertit en un vot AntiMontilla. Si tots aguessim votat el que el nostre cor ens deia, segur que els partits independentistes haurien tingut algun o altre escó més, i segur que esquerra hagués mantingut el nivell d'els darrers anys...Per això mantinc la tranquil·litat (a part del "mal rotollo" que em dona tenir una colla d'espanyolistes al nostre parlament) de pensar que d'aquí a quatre anys tot es tornarà a posar al seu lloc.

Aprofito per desforgar-me (ja que els blocs són per donar opinió lliure, xD) i preguntar-me com pot haver-hi gent que estigui votant a "futurs presidents" que ni tan sols tenen la dignitat d'aparèixer a la televisió catalana i parlar català, que creguin que la manera d'avançar en el futur i buscar el millor per catalunya és tornar a com  vam viure ja fa anys, en una societat de dreta, xenòfobs i faixistes. Oi que els nostres avis no ho volien? Perquè ho hem de voler nosaltres ara?

Amb esperança que les coses canviin i que aquests 4 anys siguin millor que els anteriors, em despedeixo.
I per cert, la nostra patrona és negra! així que menys tonteries...xD
http://www.youtube.com/watch?v=48_yGM4e164

Les Miserables

Petita crònica dedicada a tots aquells que sou fans dels musicals, del teatre en general, i pels que no ho sigueu... també va per a vosaltres, ja que posaria la mà al foc que no us n'arrepentireu!

Fa molt poquet que es va estrenar aquest musical a Madrid, i us puc dir que és una de les millors obres que he vist a la vida! ara pensareu "que exagerada aquesta..." però si podeu, jutgeu-ho vosaltres mateixos.
Impresionant, flipant, espatarrant, espectacular, imponent, emocionant.... 3 hores d'espectacle que et fa estar amb la pell de gallina des que s'aixeca el teló, i al cap de poc, amb la llagrima als ulls mentre tu penses "que no baixin encara!! aguanta..aguanta..." però hi ha moments que és inebitable notar com et cau la llagrimeta...mires a les bandes i veus que els del teu costat estan igual, i penses "uffff" jeje.
Si, si, a Madrid se'ls gasten! i han montat aquesta megaproducció on tots els personatges que hi apareixen són uns peazoo d'artistes i de cantants!! A més, música en directe (cosa que opino que hauria de ser gairebé obligatoria en  aquests tipus d'espectacles..), decorats canviant constantment, però no decorats pintats a la cortina del darrere, sinó edificis i carruatges mòbils que et fan canviar de situació en un obrir i tancar d'ulls. Així doncs, si teniu previst fer un vol per la ciutat algun dia, busqueu temps per anar-hi!!

I havent vist això em pregunto: Que no tenim bons actors/actrius aquí? que no hi ha un munt de gent que estudia música, cant, arts escenografiques i no troben sortida? que no tenim orquestres joves amb músics de gran qualitat? Oi tant que n'hi ha! Però mentrestant, haurem de seguir amb l'esperança que algún dia Barcelona (o Catalunya en genearal) pugui invertir en art, en teatre, i en tota aquesta gent, i no haver de pagar un Ryanair (que encara és la opció barata,xD) o 200€ d'ave, per poder anar a veure obres d'aquesta categoria!

Un espring és un espring

ARTISTRAS!! mireu què he recuperat de la nostra web!!
Perquè rieu una estona,un trocet que he trobat d'una conversa a classe d'Imatge, en les que ho passavem tan bé que la menda es va dedicar a escriure (alt x alt) el que deien la pixurri i la nuri.
Vamos allà!:

La Nuri vol saber coses. Vol saber-ho. Però la pixurri no sap. La Nuri vol saber encara més i s'esta liant. La pixurri diu que els homes són un desastre. La Nuri vol canalons, diu que té gana per menjar canalons.
La pixurri es repeteix i torna a dir que els angels venen de karibû, que no és karibu, però com que sempre pensa en kari... pq troba als seus homes, el tonaman i el seu edu...
Amant, no tonaman. La Nuri rectifica, que els canalons li agraden no gaire cremats i amb molta beixamel. Com és de suposar, la pixurri ha pensat malament i diu que a la Nuri li mola la cosa blanca...
No nevarà pq fa molt sol...
No volen caure baix i se desfoguen amb la pixurri pq no té ningú més amb qui desfogar-se.
És mol guai! Akell d'akella... A la Nuri li cau molt bé la Marina. Pro ell o jo? Ell o jo k? Aviam és per reflexionar. Va Nuri... pro... és per dir a la gent que no els oblidis.. Tot això es en la Dora?¿?¿?¿? k te a veure això amb la Dora?

Per lo bé que ens ho vam passar aquells dos anys!!
Un petoooo!!

Bon dia!

Hola familia!
Després de molts i molts dies barallant-me amb l'ordinador, he decidit estrenar oficialment el meu blog!
Tal com diu el nom, és un racó on expressar tot allò que a vegades em passa pel cap i m'agradaria que la gent sapigués: diuen que les coses dites en veu alta cobren sentit... i què coi, és un racó per explicar anèctodes, moments divertits, penjar fotos, videos, records de moments inolvidables, i tonteries vàries (sobretot això!) tan personals com descobertes per internet!

Així doncs, només em queda dir..
BENVINGUTS!!