Avui he experimentat el "moment perfecte del dia".
Segur que tots l'heu trobat molts cops aquest moment, quan dius "això és el cel!". La putada dels moments perfectes és que duren poc, i que els segons que hi ha després d'un moment perfecte són tot el contrari, és com una caiguda lliure que t'estampa contra el terra i et torna a la realitat. Us explico:Fa fred. Si, és cert, ja tocava... És el normal d'aquesta època... Però això no treu que, als que ens agrada la calor, ens foti bastant que de cop i volta comenci a fer fred.
Passes de la màniga curta (o fins i tot els tirants) a la jaqueta, de les sandàlies a les botes, de les ulleres de sol al mocador del coll... i el pitjor: Del dormir tirat per sobre el llit, a la manta... Aiii la manta...
Els primers dies l'agafes "per si de cas" i a mitja nit resulta que tens calor i l'apartes, o treus la cama per fora, o te la trobes feta un munyoc al terra. Al cap d'uns dies ja no et fa tanta nosa! Ara ja te la poses a sobre tota la nit, i passa a formar part de "Les coses imprescindibles que s'han de tenir en un llit" (juntament amb el mitjó de fa tres dies que ha desaparegut i te'l trobes amagat entre els llençols). Fins que arriba un dia, o millor dit EL dia, que fa una mica més de fred del normal, i aquesta manta fa que passis de dormir bé, normal, decentment, a dormir espectacularment bé! Que l'aixecar-te del llit sigui la cosa més difícil que hagis fet a la vida, que només tinguis un desig: quedar-te allà arrugada, doblegada, embolicada enmig dels llençols per sempre. Aquí hi ha el moment perfecte!! Aquells 10 minuts de marge que tots posem al nostre despertador per tenir el gustasso de dir-li "fota't! que m'hi estic una estona més!", i que durant l'estiu passaven bé, però ara són la gloria!! D'allà no s'aixeca ningú, tots voldríem trucar a la feina dient "uiii és que no em trobo massa bé avui...", i maquines plans estratègics de com fer el que normalment t'ocupa 15 o 20 minuts en només 10, per tal de poder allargar 5 minutets més aquell temps dins el llit... Jo he fet autèntiques curses de velocitat per casa a 2/4 de 8 del matí, per poder guanyar 3 tristos minuts de manta...
I llavors, tal com us he dit al principi, ve l'estampada contra el terra... Ja no pots esperar més, t'has d'aixecar sí o sí, però tot ho trobes fred: La casa està freda... la roba també està freda... fins i tot la tassa de vàter és freda! I surts de l'habitació mirant enrere, com a les pel·lícules romàntiques quan després de fer-se un petó s'allunyen mirant enrere i pensant "aaaix...quines ganes de tornar-hi".
Però bé, no es pot tenir tot, així que esperarem que arribi el cap de setmana per poder-nos quedar dins el llit, tot i que llavors ja no serà el mateix... Perquè la gracia d'aquests moments perfectes és que apareixen en els moments més inoportuns, suposo perquè així duren menys, venen racionats en petites dosis perquè sapiguem apreciar-los millor :)
Abrigueu-vos, que fa fred!
