Unes grans cançons per la sida

Segur que per molts va passar gairebé desapercebut, segur que d'altres n'heu sentit a parlar algun cop i no n'heu fet ni cas, o potser heu pensat que no valia la pena...o potser alguns us n'heu assabentat tard, però divendres el Sant Jordi es va omplir de persones molt diferents: grans, joves, nens, avis, personatges públics i gent "normal" però tots amb la mateixa intenció, per veure (i sentir) la desfilada d’ ARTISTES que van passar per damunt l'escenari i així col·laborar amb una gran causa com és la investigació del virus la sida. Un concert (o esdeveniment) que si pogués tornar al matí de divendres us diria a tots que hi anéssiu, perquè va valer molt la pena. 

El primer en enfilar-se a l'escenari a donar la benvinguda (amb el seu Qualsevol nit pot sortir el sol) va ser el gran Sisa, seguit de Manu Guix amb el Que tinguem Sort de Llach. Tot el Sant Jordi cantava a l'hora.  Un dels moments més emotius va ser la Marina Rossell sola damunt l'escenari amb la seva guitarra cantant La Gavina (gallina de piel!). Crec que si els músics van ser encertats, els temes que van interpretar encara ho eren més. Miguel Poveda donant-li el "toque flamenquillo" a El cant dels ocells, i sens dubte el gran descobriment de la nit, Sílvia Pérez Cruz. Penso buscar els concerts (en petit format això si) que farà aquesta noia, perquè vaig al·lucinar. No sabíem què cantaria, però quan va començar amb "Ella em va estimar tant..." el Sant Jordi va respondre amb un gran aplaudiment a les Paraules d'amor de Serrat, cançó i cantant que tots trobàvem a faltar en el cartell. Al acabar va presentar les "estrelles" de la nit: Lluís Llach i Pep Guardiola. La cançó poc coneguda, un poema de Martí i Pol, que no penso comentar i us deixo el vídeo perquè comproveu vosaltres mateixos perquè la gent, emocionada i amb la llàgrima caient, van alçar-se a crits d' "Independència" quan en Guardiola va acabar amb un “que tot està per fer, i tot és possible”.

Llavors va començar la festa: Lax'n'Busto, Pep Sala, Gerard Quintana amb Sabor de Gràcia, la Troba Kung-Fú , el gran mestre Peret que va començar amb El mig amic (que venia camises a la plana de Vic (i un OLË de la Marina colat entre l’expectació del St.Jordi)) i no en va tenir prou, perquè va seguir amb L'emigrant. Obrint Pas fent un reclam a la sanitat pública i en contra  les retallades, Antonia Font, Mishima, Els Amics de les Arts i en Jean-Luc, els Terapia de Shock (que entre això i l'actuació al Camp Nou per la victòria del Barça l'any passat ja no poden demanar res més aquests nois!) Els Gossos, reclamant que "Ja que tots col·laborem per trobar solució a aquesta malaltia, esperem que les empreses farmacèutiques ho tinguin en compte i si mai es troba la vacuna, que sigui pública i accessible a tothom, i no només a una petita part de la població". La Beth i en Joan Masdeu, que van començar amb una cançó poc coneguda i tot plegat (per sorpresa de tots) van seguir amb el Bon dia dels Pets!
I per acabar, tots damunt l'escenari, nosaltres dempeus, i al centre Pep Sala amb la guitarra per començar (després d'unes paraules de record a Carles Sabater) amb el Boig per tu, que vam cantar tots junts, alhora, mentre jo mirava al·lucinada el Sant Jordi, pensant com hauria d'haver estat aquell famós concert del 91... Entre això, el Dr.Clotet, instigador d'aquest projecte, s'obre l'americana i desplega una estelada. Crits d'independència, aplaudiments, pum pum-pum eh... pum pum-pum eeeh... el Sant Jordi tremolava... En la terra humida escric...
Per dins meu pensava "Marina, disfruta d'aquest moment que això no ho viuràs mai més", i així ho vaig fer...