.

.

divendres, 3 de maig del 2013

...menos mal, sigue siendo gratis soñar!!! :)

Posem-li música!!! http://youtu.be/IN_BdSnCVXk

Ja farà 3 mesos que vaig sortir. Teòricament demà passat (dia 4) hi havia un seient en un avió destí Barcelona que portava el meu nom. 
Quan vaig decidir fer aquest viatge tenia molt clar el què volia: Llibertat total. No volia condicions, ni horaris, ni res que no em permitis disfrutar al màxim cada moment.
Quan deia a la gent que el meu viatger era només per Perú, tots em deien "loca! te vas a cansar, con la de cosas bonitas que hay en Bolívia, Ecuador, Colombia, Venezuela, Brasil, Argentina..." Vaig passar a Bolívia només per veure el Salar d'Uyuni (creieu-me, espectacular!! de seguida que pugui penjaré fotos!), però quan em vaig trobar tan a prop de la frontera Argentina, algo em va començar a empènyer... Podia fer cas al meu cap, que em deia "Tens un pla: pujar a Bolívia i acabar-la (o començar-la) a explorar, i retornar a Perú, que és el que et dona més seguretat" (suposo que després de tants moments viscuts allà ja em sento aquest país com una mica meu), però la part més instintiva em deia que baixés, que vinc buscant aventura, que em venia de gust començar de nou, llençar-me a un nou i desconegut país, retrobar la sensació del primer dia...
Així que aquí estic!! Tinc la sensació de tornar a ser Febrer, tornar a sortir de casa. Repasso tots els dies viscuts per terres peruanes i sembla que siguin molt lluny... D'aquí a poc tocarà tornar cap a casa, i vull fer-ho sense arrepentir-me de res, orgullosa del que he fet, tenint la tranquil·litat d'haver fet en tot moment allò que volia i amb un somriure d'orella a orella!
                                                     
hola
Que per què somric? Doncs perquè estic on vull, perquè vaig sense mapa, perquè segueixo el que em demana el cos, perquè veig els senyals, perquè no haig de donar explicacions, perquè estic veient coses espectaculars, perquè sóc jo, perquè sóc valenta, perquè estimo a la meva família, perquè estimo a les meves amigues i amics, perquè estic coneixent gent genial, pels moments inoblidables que em fan feliç....
Com voleu que no somrigui??

.......................................

Dentro de poco hará 3 meses que salí de casa. En teoría en un par de días (el día 4) había un asiento en un avión con destino Barcelona con mi nombre.
Cuando decidí hacer este viaje tenía muy claro lo que quería: Libertad. Sin condiciones, ni horarios, sin nada que me impidiera disfrutar al máximo cada momento.
Cuando le contaba a la gente que mi viaje era solo por Perú, todos me decían "loca! te vas a cansar, con la de cosas bonitas que hay en  Bolivia, Ecuador, Colombia, Venezuela, Brasil, Argentina...". Crucé a Bolivia solo para ver el Salar de Uyuni (creedme, espectacular!! enseguida que pueda voy a colgar algunas foticos!), pero cuando me vi tan cerca de la frontera Argentina, algo empezó a empujar-me... Podía hacer caso a mi cabecita que decía "Tienes un plan: subir por Bolivia y acabar (o empezar) de explorar-la y regresar a Perú, que es lo que te da más seguridad" (supongo que después de tantos momentos vividos allí ya me lo siento un poquito mío), pero la parte más instintiva me decía que bajara, que estoy aquí buscando aventura, que me apetecía empezar de nuevo, saltar a un nuevo país, reencontrar la sensación del primer día...
Así que aquí estoy!! Con la sensación de volver a estar en Febrero, volver a salir de casa. Repaso mentalmente todos los días vividos por tierras peruanas y me parece que están muy lejos... Dentro de poco tendré que regresar a casa, y quiero hacer-lo sin arrepentir-me de nada, orgullosa, con la tranquilidad de haber echo lo que quería en cada momento y con una gran sonrisa!

Por qué sonrío? Pues porque estoy donde quiero, porqué viajo sin mapa, porqué hago lo que me pida el cuerpo, porqué puedo ver los señales, porqué no tengo que dar explicaciones, porque estoy viendo sitios espectaculares, porque soy yo misma, porque soy valiente, porque amo a mi familia, porque amo a mi amigas y amigos, porque estoy conociendo personas geniales, por todos los momentos inolvidables que me hacen feliz....
Como queréis que no sonría??