Bogeria de Gener

10 de Gener, les escoles tornen a obrir, la gent torna a treballar (els que han tingut la sort de fer vacances aquests dies..), els nens badallant i arrosegats per pares i mares han de deixar les joguines a casa per tornar-se a trobar amb els companys, totes menys una! que se l'emporten al cole per poder "fardar" del que els hi han portat els reis... els llums del carrer ja no s'engeguen, d'aquí a dos dies passaran les grues i ja els treuran...en definitiva, aquí s'acava aquesta època d'il·lusió que tothom esperava, que tothom prepara amb màxima cura perquè tot surti a la perfecció, i en tres setmanes tot s'esfuma, i aquest sentiment del Nadal torna a quedar guardat en una caixa, a dalt de tot d'un armari o al traster del garatge, juntament amb l'arbre, les boles, el tió, i les cintes que pengen del balcó.

I quina és la manera més radical de tallar amb tot això?? Si senyors, les rebaixes! Un mes (o dos, perquè n'hi ha que gairebé s'ajunten amb les d'estiu!) d'encara mes bojeria que per Nadal, on tothom surt als carrers per barallar-se per una samarreta que fins ara valia 6 eurus i ara en val 3... per la jaqueta que hem vist durant tot l'hivern i ara està a un 20%, o per qualsevol cosa innecessària que, com que només val 2.99€ l'hem de comprar. Divendres (1r dia de rebaixes) vaig cometre el terrible error de pensar: "Aquest any t'avançaras i hi aniràs el primer dia! així almenys trobo alguna cosa de la meva talla..."  Bona cosa vaig dir! Il·lusa de mi...

De forma estratègica vaig muntar'm-ho per anar a Granollers al migdia: "És l'hora que tothom dina...no hi haurà gaire gent..."  Osti tu! La gent no deuria dinar aquell dia! (o la meva "brillant" idea no havia estat tant brillant, i els altres havien pensat el mateix, xD). Les botigues estaven a petar! a rebentar! Crec que mai havia vist tanta gent en una botiga! Jo sóc de les que van a rebaixes la setmana abans que s'acabin, a veure què trobo (rampunies, ja us ho dic ara...) , i visto lo visto, crec que seguiré amb la mateixa tècnica, perquè prefereixo pagar 5€ més per una peça de roba, que passar-me una hora fent cua i empenyent les altres noies per obrir-me pas entre muntanyes de pantalons.