MoMeNtS

Porto mesos pensant i donant voltes a un mateix tema: Els MOMENTS

Ja fa temps vaig decidir que no creia en el destí, que em negava rotundament a pensar que les coses estan organitzades, que no tinc control de la meva vida, que tot està escrit i no puc decidir res del que em passi. 

Llavors, creia en la sort? En les casualitats? en "El lloc adequat en el moment adequat"...? SI, en això crec jo! Aquesta és la frase que ho defineix: Crec en els "moments". 

Crec que realment la vida es mou en "moments", en estar allà en el minut/segon/instant que toca, per rebre una noticia, una mirada, un somriure... A vegades una tonteria, una conversa, un comentari (des)afortunat et fan fer un pas endavant. Envalentonar-te a anar a algun lloc, a saltar, a llançar-se al buit, a conèixer a algú, a fer coses que, sinó hagués estat perquè en un "moment", una persona et va dir una frase o una paraula que et van donar força a fer-ho, mai hauries imaginat.

"Moments" que arriben en el moment adequat, quan sembla que s'aliniin els astres i l'univers et somrigui, quan se't ofereixen oportunitats en el millor moment de la teva vida, o quan gràcies a aquestes oportunitats pots decidir canviar-ne el rumb.

I "moments" que saluden quan no toca, corren massa i arriben d'hora o s'apalanquen i venen tard, coses que per molt que ens esforcem a que surtin bé, és impossible, és difícil i feixuc. La casualitat us va posar en "El lloc no adequat en el moment no adequat", i per molt que vulguis creure-hi, val més deixar-ho córrer i seguir endavant, a l'espera d'aquell "moment" que camina a pas de marxa, al ritme que toca, i espera que hi passis pel costat per donar-te una sorpresa. 

Mai se sap, potser algun altre dia, aquest que corria massa està esperant a la següent parada, i és molt millor que quan era ràpid i precipitat. Ves a saber, la sort és capritxosa, a vegades et fot un moc però afortunadament a vegades et pica l'ullet! ;)

pd: Una abraçada a tots els "moments" de la meva vida!