Així es presenten, ells són Mago de Oz. El dilluns vam anar al seu "últim concert" amb en Jose Andrea com a cantant. Va ser un concertàs! La Razzmatazz estava a petar de gent, mai l'havia vist així. 5 minuts abans de començar el concert la cua de gent per entrar donava la volta a tota "la manzana"... a dins semblava impossible que hi cabés tothom, hi havia gent als balcons de dalt, alguns d'ells asseguts al terra amb les cames penjant, d'altres drets i ajupits al darrere estirant el coll per veure l'escenari. Des de baix allà al mig de tothom, era de gallina de piel. Només es veien caps, mans i braços alçats. En molts moments deixaves de mirar l'escenari per fer una ullada al teu voltant i al·lucinar de lo entregats que estàvem tots. En aquell moment va ser quan em vaig donar compte que era l'últim concert. D'acord, potser n'hi haurà més, potser el grup seguirà... potser li canviaran el nom i seguiran fent la mateixa música (cosa que espero!), però en el fons, era l'últim concert...
... El primer concert que vaig anar de Mago de Oz va ser fa uns 6 anys, quan van venir a tocar a Vic. Jo només havia escoltat d'ells la típica "fiesta pagana", però un bon amic (Gerard, va por tí! ;P) em va dir "Si pots anar-hi, ves-hi, t'encantaran!!". Així que si el concert era a les 10, a 2/4 de 10 jo corria buscant algú que hi volgues anar. Va ser com una revelació, només sabia una persona que li agradava Mago de Oz, no sabia si estava per Vic, si ja tenia plans, si voldria, si podria, si... total, la vaig trucar, i em va dir "Marinaaa, estava buscant algú!!" (el destí, no hi he cregut mai però aquell dia no sé perquè, va aparèixer). En un moment ens vam plantar al lloc on tocaven. L'escenari era impressionant, un gran vaixell pirata ocupava tota la tarima. Enmig de focs artificials i bengales van sortir ells, cantant, tocant, vestits de pirates amb unes pintes força memorables, i com que no em sabia a lletra de les cançons i no podia cantar ni cridar, vaig decidir escoltar (cosa que potser hauríem de fer més sovint...). Va ser brutal! Les lletres, boníssimes, i la música... millor encara! Grans músics, molt grans músics! El violí i la flauta..crec que mai havia vist ningú moure els dits amb tanta rapidesa! Realment, vaig sortir d'allà amb un subidón d'adrenalina, i unes ganes de començar a escoltar la seva música enormes. És per això, que es mereixen sobradament un trocet d'espai en aquest apartat de música important per a mi. Amb moltes ganes que segueixin endavant regalant-nos cançons i lletres amb les que seguir pensant, reflexionant i saltant en els concerts.
Fins aviat cabroneeeeesss!!!
Jamás podré dejarla, mi vida es una canción, soy escultor del alma, soy músico y amo en clave de sol... hasta que aguante mi voz!
Mago de Oz - Desde mi cielo
no és ni la millor cançó, ni la que té mes qualitat de so, però només pel moment que s'emociona val la pena!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada