He anat a treballar a les 8 del matí, després de dues setmanes de vacances...( Sí, dues setmanes, 15 dies, moltes hores i encara més minuts.., després de tot això, fa mooolt mal anar a treballar!) i he sortit al carrer amb un "airillo" familiar, una olor especial...Començava a sortir el sol, però encara feia fresca..i els he vist passar: La bandada de nens i pares i més nens i més mares que anaven tots corrent cap a l'escola...i clar, m'he posat nyonya... M'he vist jo allà, vestida (volia dir arreglada, però no, tampoc anava arreglada) per anar a la feina, i m'han començat a passar pel cap imatges de quan érem nosaltres els que anaven a l'escola, quan et tocava el despertador i el tancaves aprofitant al màxim aquells 10 minuts més, que semblava que et salvaven la vida (ben mirat això tampoc ha canviat tant..), fins que et venien a despertar els pares dient: vaaa que ja nem tard! Esmorzàvem galetes Principe i "Crispis" (a casa mai n'hem dit kellogs), carregàvem la motxilla i cap al cole s'ha dit!
El tema del dia eren els deures de català, l'examen de naturals, i els únics problemes que teníem eren els de matemàtiques... (que a vegades no sé si prefereixo els que tinc ara o aquells...mai se m'han donat bé les mates :P ). El retrobar-te amb les amigues cada matí davant la porta, l'emoció d'estrenar carpeta, o bolis de colors nous (eres molt "guai" si en tenies de molts colors diferents!), posar-te la bata (que es portava a rentar el cap de setmana, i si s'embrutava el dilluns anaves fet un "cuadro" tota la setmana!) i el súmmum era quan acabaves una llibreta i n'havies d'encetar una altre: arribaves orgullosa a casa dient als teus pares "He acabat la llibreta de socials!!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada