Avui m'he tornat a enredar...Sí. Ho sé. L'emoció pot amb mi. A vegades és bo, però a vegades l'únic que et porta és a trobar-te amb la bicicleta, a les 7.30 del matí, amb un fred i una boira que espanta, pedalant cap a Sta.Eugènia... "Pobreta no té cotxe" podeu pensar... NO. Tinc cotxe. I amb 5min em planto davant de l'hotel, però quina emoció té això? cap ni una! I jo (i les meves ganes que no acabi l'estiu) hem decidit que fins que pugui aniré amb bici!
I de sobte, van ser les 3, i va arribar la tornada.... i va valer la pena...
El sol brillava com a ple juliol, em vaig arremangar els pantalons i tot (aprofitarem els últims raig de llum x posar-nos morenos :P) i com que fa baixada el camí era molt més agradable... La música és el que li va donar el toc final. No recordo què escoltava... un mix d'estils que porto en l'mp4 (crec que La Fuga i Manel...), vaig fer tot el camí amb un gran somriure a la boca i pedalant amb totes les meves forces. El sentiment de llibertat i felicitat que es sent amb el vent a la cara, i cantant "a grito pelao" els estrivillos de les cançons... identificant-me en cada una de les seves frases, trobant relació a tot el que diuen les seves lletres amb els moments viscuts... et vas donant compte de com seria la banda sonora de la teva vida...
Quines serien les cançons que més has escoltat, les que més has odiat, les que més t'animen i et fan saltar i les que t'enfonsen fins on no es pot més...
Avui he tornat a venir amb bici... i parlant clar: m'he maleït a mi mateixa als 5min d'haver sortit de casa...el temps era pitjor que el d'ahir...
Però bé, ja sol passar això, a vegades el principi el dolent, però només hem de pensar en el que ens vindrà després...que segur que val la pena....
Ja gairebé són les 3...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada