Bon dia!Ja comença a tocar-me una mica la pera tot el tema de la vaga i la reforma laboral.
La vaga és un dret, no una obligació. Que cadascú faci el que cregui segons la seva situació i forma de pensar, el que no és lògic és que els piquets (informatius?¿!?!) amenacin als comerços, trenquin vidres i cremin pneumàtics a la carretera (la tradicional crema de pneumàtics, he sentit a les noticies...). A casa meva no informem així de les coses...
Sí, estic d'acord en que aquesta reforma tocarà els drets dels treballadors i que la gent està indignada, però aquí hi ha dos tipus d'indignats (i dos tipus de treballadors):
Aquells que tota la vida han estat treballant en una empresa, que l'han defensat com si fos seva, que han fet els possibles per tirar la seva feina endavant... És molt injust que després de tants anys aquestes persones siguin despatxades sense una indemnització adequada i uns drets dignes.
Ara bé, hi ha els del lema: "Que em fotin al carrer, que els hi penso treure tots els calers que em deuen!", els que fan bona cara fins que tenen un contracte fix i llavors, no se sap per què, comencen a sortir els problemes. Aquesta gent, que segur que tothom en coneix o n'ha conegut, són a qui heu de donar les gràcies per la reforma que s'està tirant endavant.
Per tan, jo voto per una reforma que més que laboral, sigui personal, de pensament, de la manera d'actuar i sobretot de treballar. Comencem-nos a plantejar com valorem la feina i quin grau de compromís hi tenim. No volem ser tan europeus? Mirem els països on tothom treballa sent conscients de que estan tirant endavant la seva comunitat, que saben que amb responsabilitat i esforç es fan les coses ben fetes, i no escaquejant-se a la mínima que es pugui com es fan moltes de les coses aquí...
Si tothom fos LEGAL (empresaris, treballadors (i polítics!)) no hi hauria tants problemes i ens deixarien viure a tots una miqueta més tranquils i sense tantes tonteries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada