Doble o Res. Filosofades Marins

*Posem-hi música: http://youtu.be/N_5kv8QeBBc

Fa molts dies que no escric res, i no perquè no en tingui ganes, ni perquè no estigui inspirada... Sinó per falta de temps (mentida), de ganes (mentida)... En fi, per excuses vàries! :P

Estrenem agost, amb la tonteria ja ens ha passat mig estiu, atrafegats en fer plans, en omplir-lo al màxim, en aprofitar-lo com si fos la fi del món, i com la majoria de coses importants que esperem amb candeletes durant tot l'any, en un obrir i tancar d'ulls ja ens ha passat. Però no passa res! Que encara ens queda un o dos mesos ben bons! (a Vic no, que a mitjans de setembre ja podem començar a treure els polars) 

Així que, per donar una petita dosi d'adrenalina i optimisme a tothom (i ja de passada m'ho aplico a mi també),  us deixo amb aquest grandiós anunci de Voll-Damm:

Quanta raó. Quan t'arrisques et poden passar moltes coses dolentes, pots entrebancar-te, pots equivocar-te, o el pitjor de tot, pots passar vergonya. No sé perquè tots tenim aquesta por al "passar vergonya". Podem fer la ficada de pota més gran, però si ningú se n’assabenta és com si res hagués passat, en canvi quan la resta ho saben ens cau el món a sobre i ens quedaríem dins el llit fins que tothom s'oblidés de nosaltres. Però... i què passa amb les coses bones? Deixem de fer coses perquè no ens passi res dolent, però així tampoc ens pot passar lo bo! Si decidim no sortir de casa, si decidim no dir allò que volem, sinó fem un pas endavant, mai podrem saber què vindrà després. Sovint tenim massa por a lo desconegut, a que ens facin mal, tenim por de la por, i això no ens deixa obrir portes. Molt malament! Ja ho deien els Monty Python: Què hi tens a perdre? Venim del no res, i acabarem al no res, així doncs, què perdem? Res! Res surt de res. 

De totes maneres, jo em quedo amb la frase "Potser perdràs el cap i les formes". Potser sortirem del nostre rol de persones normals i respectables, de persones series i responsables, i què? Crec que tots alguna vegada hem pensat en deixar-ho tot enrere, en omplir una maleta i marxar a un altre lloc on ningú et conegui, on puguis començar a ser "tu" d'una altre manera. D'aquella manera que potser un dia vas voler ser, o en alguna ocasió t'hauria agradat ser però com que el teu "jo" exterior ja havia escollit anar per un altre camí, ja no podies ser-ho. Crec que amb els anys passem per moltes fases diferents, ens canvia la manera de pensar, de veure les coses, suposo que els cops que et vas donant pel camí t'ensenyen a anar perdent aquestes pors que no et deixen seguir endavant, que no et deixen canviar per arribar a ser qui realment vols ser, i aquí se'ns presenta l'oportunitat: L'estiu. Tres mesos en els que tot canvia, tot està permès. És com un comodí que ens permet treure la vergonya i deixar que el "jo" interior venci el "jo" extern de la resta de l'any, i permetre-li que mica en mica vagi guanyant terreny, fins sentir-nos lo suficientment segurs per poder ser qui volem ser cada dia de la nostra vida... (vaia filosofada eh! ;P)

Així doncs, aprofitem el temps al màxim, deixem a part les tonteries, fem el que realment volem, perquè només si aném endavant assumint i plantant cara a tot allò que ens vingui, podem arribar a ser qui volem ser. 

Bona segona part d'estiu a tots/es!!