Una de piscines i bombolles

Posem-hi música: http://youtu.be/YWt4wmZ_EMI

Dia de pluja, i com sabeu, els dies de pluja donen per pensar.

Fa ja uns mesos una amiga va dir-me "Marina, a partir d'ara començaràs a conèixer gent nova, i segurament ho passaràs malament, per tant has d'embolicar-te el cor amb plàstic de bombolles, per evitar que ningú el traspassi i et faci mal". La idea era molt bona, si pot protegir els gerros de porcellana durant les mudances, també em podria protegir a mi... Al cap d'uns dies vaig estar-ho pensant... era realment una bona idea? Si sempre em protegia amb paper de bombolles no deixaria que ningú s'apropés, que ningú em coneixés, que no sorgissin oportuniats ni noves aventures, i d'aquesta manera no avançaria mai endavant... Així que he decidit treure el plàstic de bombolles i tirar-me a la piscina!

Mai se sap què pot passar, quan ni com, sempre passen les coses en els moments no adequats, quan tenim projectes i plans que no volem que s'interrompin, però he arribat a la conclusió que el món es divideix en dos tipus de persones:

* Els que estan a la punta del trampolí sense mirar al fons, preparats per saltar quan sigui el moment, sense importar què es puguin trobar. Pot ser que la piscina estigui a vessar, pot ser que aquells dies no hi hagi aigua.. però ells estan allà, ben agafats al seu flotador per si de cas es fan mal, la caiguda sigui una mica més lleu...

* I els que s'estiren a la tovallola i s'ho miren des de la distancia, esperant el moment indicat en que la temperatura sigui l'adequada, el nivell el correcte i no hi hagi cap perill. 

Jo vull ser del primer grup. M'arrisco. Decideixo VIURE amb totes les conseqüències, passi el que passi. Tirar-me de cap, fent volteretes o en bomba! Algun cop cauré de planxa, això segur, però si m’embolico amb plàstic de bombolles serà com quedar-me al vestidor, com ni posar-me el banyador, com anar a la piscina amb xiruques... 

Decideixo no ser dels que es queden a la tovallola,  perquè potser quan els hi arribi el moment de ficar-s’hi, els del trampolí haurem estat més ràpids.

Què hi dieu, saltem?? ;)

pd: Xixaa vaig dir-te que ho faria,  merci per la inspiració! ;)