El superpoder de la persona solitària

Posem-hi música!

Hi ha coses que no tenen preu. 

Quan aprens a fer coses sola, sense companyia de ningú les comences a descobrir. Són coses que passen desapercebudes quan tens gent al teu voltant amb qui distreure't. Moments sopant en una terrassa, on passen dos nois amb una guitarra i es posen a tocar:

Moments en que en una altre ocasió seguiries la conversa tranquil·lament amb l'acompanyant i no en faries ni cas, però al no tenir ningú amb qui conversar, ni distreure't, ni a qui mirar, se t'aguditzen els sentits. És com el superpoder de la persona solitària. Comences a fixar-te en tots els detalls: el menjar és més bo, o més dolent, o et sorprèn, o et recorda altres coses i moments; et fixes en la gent del teu voltant, qui són, què fan...

I la música és més música: T'acompanya durant aquests minuts en els que surts de la teva conversa amb tu mateixa per posar-hi atenció. Perquè aquest és un dels punts bons, aprens a parlar amb tu mateixa. T'escoltes i et respons. Això pot ser molt perillós! No sempre estem preparats per saber que ens demana realment el nostre cos, però en el fons és una cosa molt bona.

 Sempre he pensat que per obrir-te a la gent, per fer amics, per disfrutar, per enamorar-te, per deixar que la gent el conegui... has de començar per coneixe’t a tu mateixa...

Jerez de la Frontera, 6/8/12  :)