moments, pensaments i cosetes en terra extrangera

Porto dos mesos de viatge i puc començar a dir que ja em sento una mica més d'aquí.
Sé que fa riure el meu accent català, i que em costa molt dissimular-lo... que mica en mica estic aconseguint pensar en castellà i no traduir tota l'estona (he dit mica en mica...m'esta costant moltíssim!!); que m'omple d'orgull dir que sóc de Catalunya quan em pregunten pel meu país (seguit d'una graan parrafada explicant la nostra situació), i se'm posa cara extranya quan he d'acabar dient "si..de espanya..."; que estic començant a canviar l'habit de coger-lo todo, per agarrar o tomar (ja que coger vol dir una altre cosa.. ;P), que un jodó és un hot dog, que serf vol dir surf, que la palta és l'aguacate, les patates són papas, i que tot s'acompanya amb canchitas que són com unes crispetes invertides; la cervesa és de 650cl  es veu en grup però amb un sol got per a tots. Que m'encanta veure que els hi he enganxat l'ostia, el tio, el vale i el venga , i m'imiten amb un acent tot de pagès i un somriure... :) Quan tardes molt te demoras, a un taxista li pots dir dejeme acasito namás, la comida se malogra i pots acabar totes les frases amb pues, pé o hoy... Una cosa genial és chebere o bacán, i un gran follón és un quilombo...
Que m'he acostumat a dormir amb sargantanes, grills catxondos i mosquits, i a conviure entre animals varis, gripaus, moscardons i gossos pelats; a menjar sense pensar gaire les coses i a caminar sense mirar massa on trepitges; a provar fruites extranyes i variades, i algunes de conegudes que per res del món s'assembla al gust de les que ens arriven a nosaltres!! Pastanagues i xirimoies gegants... a acompanyar-ho tot amb arròs i amb ua mica de sort frijoles o llenties; a tenir una dieta a base de pollastre i peix en tenderetes improvisats al carrer on les seños renten els plats en palanganes amb aigua. A despertar-me a les 8 del matí amb la cumbia a tota pastilla que posen els veins, a dormir amb el soroll de les onades quan rebenten, els galls, i els gossos que borden entre algun pito de botzina.
Fer viatges eterns en busos de dos pisos intentant evitar els seients e primera fila per no veure els adelantaments que fan els conductors; que un trajecte de 8hores estigui bé i que de 4h no sigui res!! A embotir-me juntament amb 8 persones més en una combi patint per la maleta que va lligada a dalt la furgo, o desafiar l'espai/temps amb una mototaxi decorada amb llums de neó i un equip de música millor que el del meu cotxe.. A esmorzar 1/2litre de jugo surtido i una porción de keke per menys d'1euro, i que un àpat de 3euros em sembli car...

A fer la maleta i penjar-me-la a l'esquena amb la intenció de torbar-me coses noves i desconegudes,  a perdre la vergonya i a relacionar-me amb tot tipus de persones, a coneixer nova gent cada dia, a amistats fugaces que no saps quan duraran, i a companys de llitera i habitació compartida. A despedides esperades però cada cop més difícils amb l'esperança que siguin "fins aviats".

A descobrir(me), a coneixer(m), a confiar i respectar, a oblidar les tonteries i totes les coses que em portaven mal de caps per noomés fer una cosa: viure aquesta aventura.
Llibertat. De fer el que vulgui en cada moment, agafar la motxilla i un autobus i recorrer el país de punta a punta, sense donar explicacións a ningú ni preocupar-me de res.
Desapareix el temps.
Només un mapa, i molts gomets per enganxar-hi...