Definitivament vaig deixar la costa, per pujar a enamorar-me de "la sierra".
En Zorritos he pasado muchos de los que seguramente seran de "los mejores momentos de mi viaje". Tengo que agradecerles a Cleo y Willy el confiar en mi y hacerme esta gran propuesta, y por supuesto a mis chiquiiiis (y no tan chiquis ;P) con los que me he reido un monton, jugado partiditos como en la vida, bailado "la palmera", conocido y aprendido muchississimo!! Seguro que yo aprendi mas de ellos que ellos de mi.
Nos quedamos sin hacer el cisne (cine. Grande Estefani!), sin provar el sudado, sin la fiesta de la ultima noche (se fue la luz a los 10 minutos d entrar en la disco) y sin ver en funcionamiento al gran restaurante Kresala!! (a los que vayan por alla, sigan las flechas verdes!! (yo pinte una de ellas :P))
Muchissima suerte amigos en vuestra particular aventura!! Gracias a todos, sois mi familia Zorriteña (nose si se dice asi), prometo que volvere en cuanto me sea posible, un fuerte abrazooo! se os quiere un monton!!
Bueno el que deia, despres dun mes i mig de calor, per fi pujo a les altures a passar una miqueta de fred. Quins records de la plana! Crec que encara no havia tingut temps de notar que era hivern. La primra parada va ser Huancabamba, amb la Cleo: unes 8hores de bus, creuant 3 rius (creuant literalment, per dins), encallantnos en un dells, havent de revisar la roda perque feia soroll, la gent del poble a lespectativa del carro que no pogues sortir del riu,,, choclo, cañita dulse, helados i coses varies que pujen a vendre les persones del poble a dalt l'autobus cada cop que para, haver d baixr tots i fer un tram a peu perque el cami estava esllavissat i el bus no podia dur tant de pes... Arriba Peru amigos!!!
Les muntanyes son espectaculars. INMENSITAT es l'unica paraula que em ve al cap cada cop que les miro. a les fotos no puc reflecir els llocs que estic veient...
CAP A LES HUARINGAS: LAGUNA SHIME
7h del mati espero el colectivo. No n'hi ha. A les 8.30h un senyor molt amable em para un cotxe que va direccio Salalar, on comenca la ruta al llac. "Pero señorita, una mujercita no podra caminar 2horas por la montaña, tendra que alquilar una bestia (cavall)", com que no?!?! Ja veureu!! "Ademas es tarde, ademas va a llover, ademas..." Crec que ningu confiava en mi aquell dia, pero jo si!!
Una hora de viatge a Salalar i alla busco un cammpesino que em faci de guia.
En Sibilo va rapidissim el cabron! Pero com a bona "mujercita" catalana li segueixo el pas. Puro barro, m'enfango fins als genolls (estimo a la persona que va inventar el goretex de les meves botes!!!)
A les 2 hores de caminar veig el lloc. Sense paraules. Hi ha chamans fent rituals. Doncs diuen que te qualitats curatives l'aigua d'aquests llacs, i que m'hi banyi, pero esta freda de la ostia!! Aixi que nomes hi suco els peus. Comparteixo pa amb formatge amb en Sibilo (porta un machete de mig metre penjat a la cintura, val mes quedar-hi be, no fos cas que s'enfades...). La tornada es molt millor. Trobo un carro per baixar al poble altre cop pero m'haig d'esperar una hora fins que arrivin la resta de persones que hi ha al llac. El conductor, ben maco i simpatic, em compra una pulsera de les meves!! Primera venta!!! :)
La baixada es per recordar: Cumbia, salsa, regueton a tope... em toca el seient numero 1 (ojo! explico: per aprofitar l'espai omplen a tope els carros, 2 persones al seient del copilot, 4 al darrere (6 si hi ha nens), i si el cotxe es gran i cap gent al maleter, tambe s'omple... El seient 1 seu sobre el freno de ma, on t'hi posen una manteta perque no te'l clavis, enxovat entre el conductor i el copilot...) Si ets noia, casi sempre et volen fer seure aqui (espavilats!!). Un cop arrivada, a rentar els pantalons i les botes al riu, per no malgastar aigua, i a fer maleta, que a les 7 toca fer cami a Chachapoyas!!
WELCOME TO CHACHA!!
6 hores de cami que es converteixen en dos dies de viatge accidentat: 4 hores darrere una ranxera (de les millors experiencies de la meva vida!!), vistes i muntanyes impresionants, pols i cotxes que corren entre precipicis, camins tallats, esllavissades de muntanya, 5 hores parats a la carretera, i uns quants canvis de combis i colectivos... arrivo a l'Amazones!!!
Que al teu costat viatgi el Sr. Concejal de l'ajuntament, i que t'acompanyi fins a l'hostal de motxileros que te el seu germa, que la senyora que seia a l'altre costat em demani per fer-nos una foto al finalitzar el viatge, que els nens et mirin amb cara de sorpresa a traves dels vidres, que et cridin pel carrer "la gringaaa! la gringaaaa!!", que les senyores somriguin quan les mires... Que un home et cridi pel carrer "de que pais?!" i t'expliqui la seva vida, et convidi a passar a casa seva per ensenyar-te el gran jardi i les vistes impressionants al "canyon" que te des d'alla... Explorar una cova enfangada amb la llum duna sola llanterna, sarcofags mil.lenaris situats a penyasegats innaccecibles, caminar 2hores entre selva i vegetacio per arrivar a la tercera cascada mes alta del mon, banyar-se en la seva aigua gelada i nedar fins a sota.... pujar caminant a Levanto, para un cotxe a mig cami perque m'acabi de pujar fins al poble i que justament sigui el Sr. Alcalde... perdre'm buscant un cami inca (que encara nose per on passa!), i donar-me compte despres de 4 hores caminant que he fet la volta i he tornat al matex poble... esperar hores a veure si hi ha cotxe de tornada a Chacha, i que justament aquell dia no nhi hagi..(sort del profe de l'escola que em va baixar, sino encara hi seria!)... Coses que passen, coses que sents i veus per la tele, que la gent t'explica que els hi ha passat, pero quan em passen a mi nomes puc dir: M'encanta aquest pais!!
Contenta i felic! :)
Marinex del Peru ;P
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada