Un gran camí inca...

A vegades penso en les senyals...
Quan aterrissava a Lima, en el canal de radio de l'avió sonava "Radio Gaga" de Queen. Vaig saber que aniria bé, que d'aquest viatge només en podria treure coses positives!

Només arrivar vaig coneixer un argentí de "muy buena onda". I si tenir-ne un al grup eren riures assegurats...imagineu un grup de 16!! Ells han estat la meva familia en tot el camí inca. M'han infiltrat en el seu grup. He passat a ser la Mari, la catalana, la española, la gallega... Hem compartit riures, histories, nits estrellades espectaculars, cerveses als 4.000 metres d'altura, escales eternes, pujades difícils i baixades fent el cabra per la muntanya, proposicions indecents chamujeras i converses a la llum del frontal congelats fora les tendes..

DIA 1 (emoció, il.lusió)

El primer dia ens van enfilar al bus i ens van dur cap al Km.82 on començava el camí. Nervis, ganes de començar, de caminar fins l'objectiu sense esperar-me que finalment l'objectiu seria lo de menys. Un parell d'hores de caminada i parada a dinar. Els porteadores, o "porters" (crit popular en tot el camí cada cop que en passava un, per deixar-li pas) són els veritables herois de la història. Surten els últims, ens avancen a tots i quan arrivem al campament tenen les carpes muntades i el dinar casi apunt. Bombones de gas, plats, olles, taules i cadires..tot dins d'un  sac o enbolcallat amb una roba i unes corretges per penjar-s'ho a l'esquena. Sopetes per dinar i sopar acompanyat d'arros i algo de carn.
A la nit un cop el campament està muntat em donc compte d'on estic. És impossible d'explicar amb paraules. Envoltats de muntanyes, quan no hi ha ni un lot encès les estrelles brillen com mai havia vist. Fem unes cervesetes per coneixens una miqueta i a dormir que a les 5.30 toca estar d'empeus!
La nit als 3.200 metres d'altura és freda, però ja em puc preparar que demà dormim als 4.000m!! El despertar no és molt suau... Uns cops a la carpa i un "buenos díaaaas" amb acctent Quechua.




DIA 2 (el més temut)

5.30h del matí d'empeus. Guardar el sac, la roba d'abric, plegar l'esterilla i tot a la motxilla. Un matesito de coca, pa torrat amb melmelada i s'ho curren i ens fan tortas! Buenos días dits entre espuma de pasta de dents, amb cara de son i fred, mentre fem cua per anar al "labavo" (si es que sen podia dir així...Creiueme que en quatre dies he vist wcs que espero no veure mai més!!jeje)
El millor moment del dia? Obrir la tenda i observar les vistes... quedar-me uns minuts dins el sac, morta de fred, assimilant que ho estic fent, que estic al mig del no-res, amb gent desconeguda que passen a ser la meva familia, els meus amics, els companys d'aquesta aventura.
Comencem a caminar amb una mica de claror. Avui és el dia dur. Toca pujar 1000 metres, i la major part del trajecte és d'escales. Avui no parem a dinar, cadascú va al seu ritme i ens trobarem al campament sobre les 3 o 4 de la tarda. Llabors ja dinarem, berenarem, soparem i el que faci falta! Ens donen snaks per sobreviure: un platan, unes galetes i uns caramels. Aquest és el kit del muntanyero, juntament amb una bosseta de fulles de coca (per si de cas!). Per si no és suficient, a partir de la meitat del recorregut deixarem de trobar paradetes on comprar aigua, begudes o snaks... així que hem de prevenir!!
Al principi la pujada és durilla, però es pot suportar... La millor ajuda pel cansament? Els bons companys de viatge!! Esos argentinos buenos! Entre parones para descansar, intentos de hacer carreras, risas y bolitas de coca, el segundo día quedó como uno de los mejores! Gracias por hacerlo más soportable! ;)
Arribem a prop dels 4.000, aquí hi ha l'últim punt de compra (tot carissim per suposat!! no es pot demanar més a aquestes alçades) Comprem aigua...gatorade...alguna xocolatina.... i birra!! Ens repartim una cerveseta entre tots per agafar forces i caminar l'últim tram. Jo m'en guardo una a la motxilla, serà el premi quan arrivem al cim!!! :) Així que amb un pes més a la motxilla, enfilem l'últim tram d'escales cap al "Paso de la mujer muerta" (que es como quedé yo despues de esto!). Ens il.lusionem creient veure el final del camí, i ens morim quan veiem que voreja la muntanya i segueix..i segueix...i segueix... És impossible parar, si pares no arrenques, així que mica en mica anem enfilant... I amics/gues, em fa mooolta il.lusió dir-vos que vam arrivar prímeeees!!! (després dels noruegs clar, ells van a un altre ritme) 
L'alegría al arrivar a dalt és indescriptible, i tal com sabiem tots, ens vam beure la cervesa dels vencedors!!! :)
Arrivar a l'esperadissim campament, converses sota un arbre protegint-nos de la pluja... cartes, bruixes i prediccións... horoscops i històries de gallina de piel... Pensar en fer fora els porters de la carpa per posar-nos-hi nosaltres (que malas personas!), sopar d'infiltrada aprenent coses sobre política argentina...
I després tornen les converses de frontal, guants, gorro... i a dormir (en mi carpita vip personal!! )

DIA 3 (de la muntanya a la selva)

La mateixa rutina de les 5.30h, esmorzar, Buenos días, Hoy pasé frio.., Yo no, tengo una buena bolsa de dormir (que suerte la tuya!), ens reperteixen agua hervida, 1L per persona,  i caminem! Avui és el dia més llarg, caminem 16km (crec..), trobem un munt de ruines en les que pararnos, descansar i aprofitar per apendre historia i cultura. Passem de la muntanya a la zona de selva. Camins estrets al costat de precipicis, muntanyes enormes que s'apilen, porter! porter! , arbres i orquidies, fins que arriva el millor moment. Veiem el Machu Picchu!!! La muntanya, no la ciutat! (Aclaració: machu picchu és la muntanya on està contruida la ciutat, la típica muntanya que veiem a les fotos és el Wayna Picchu). Darrera de la muntanya es veu la punteeeta petita del Wayna, és emocionant, tinc ganes d'arrivar al campament i que sigui demà al matí!
Ara toca baixada, així que baixem corrent i saltant com les cabres. Al arrivar toca dutxa. Ja us he comentat lo dels labavos, no? Doncs no fa falta parlar de la dutxa... Però és necessària! Aigua gelada, per suposat i una samarreta solidària per no tornar-me a posar la mateixa! ;) (gracias!)
Avui les converses de frontal s'escursen...que demà ens desperten a les 3.15h!! Dormim amb vistes a la muntanya Machu Picchu, Mira donde estás, te lo puedes creer? jo crec que no... Descobrint que això és el veritable Arte de Vivir...

DIA 4 (FELIÇ)
Ha plogut tota la nit... ja té tela, cada dia solaco, i avui pluja... Sortim amb els ponchos, els frontals (a les 3h del matí es fosc) i fem fila a l'entrada del parc natural, ja que fins les 5 del matí no obren... Tenim unes pintes!! Semblem geperuts amb les maletes dins el poncho, com una fila de lacasitos de colors (blaus, grocs, verds, liles, taronjes...). Caminem (o millor dit, correm) cap a la Porta del Sol, l'Intipunku, amb la gran desil.lusió que està enboirat... No es veu res... Però hem arrivat!!
És una barreja d'emocions molt gran... Les ganes d'arrivar, les ganes que aquest viatge no acabi, les ganes de no separar-te de la gent que has conegut, les ganes de plorar, de riure, saltar de l'emoció, de veure amb els teus propis ulls allò que tantes vegades has vist en fotos... Fem la baixada, i en un moment, com si fos màgia, s'obre un foradet entre els nuvols... veig la punta del Wayna Picchu amb un cel blaaau de fons...
Complert, soc aquí. No hi ha més paraules... només emocions, pensaments... Espero que en algún moment o altre pogueu viure-ho vosaltres mateixos.

Una forta abraçada!!

Amigos y amigas, compañeros/as de esta aventura, escribiendo esto me doy cuenta que han sido solo 4 días, solo 3 noches, muy pocas horas... pero cuantas cosas han passado en tan poco tiempo!! Me ha encantado formar parte (infiltrada) de vuestro grupo, compartir estos momentos con vosotros, reirme como nunca, tener un monton de buenos momentos que me passan por la cabeza cada vez que recuerdo algo o miro fotos... 
El objetivo del treking ha sido precioso, pero el recorrido lo ha sido más!! Vendré por tierras Argentinas, seguríssimo! Y teneis una casa en Catalunya (que no espanya :P) para cuando querais!! 
Un abrazo grande!!

Mari, la Catalana, la Española, la Gallega... Marina ;)