Avui ha estat dia de Marató, un programa que molts descriuen com un "tostón": tot el dia donen el mateix a tv3! (com que no hi ha canals que es passen semanes parlant del mateix..i són coses molt menys interessants..) ; alguns altres opinen que és anar a buscar la llagrima fàcil i fer sentir malament a la gent: és rebuscar en els problemes de la gent, fer-los explicar les seves desgràcies per fer sentir malament els que ho veiem des de casa, diuen alguns. El que jo penso? que és una oportunitat per explicar com es sent tota aquesta gent, que ens n'hem de donar compte de que el que hi veiem és la realitat, per molt tristos que ens posi, no podem girar la cara i fer com si res...
Aquest any la Marató ha tractat les lesions medulars i cerebrals, un problema en el que TOTS ens hi podem trobar, ja sigui directament com indirectament, amb un familiar, amic, company de feina, parella...I una altre vegada, com cada any, els catalans i catalanes hem demostrat que sabem ser-hi, que tot i que ens vulguin tatxar de garrepes ("agaraos" ens diuen), sóm els primer a moure'ns per una bona causa, i donem el que podem dins la mida de cadascú, per ajudar a totes aquestes persones que ens necessiten, que potser a la llarga necessitarem nosaltres, i donar-los la il·lusió de veure que tot el país es volca en la seva causa, que els apoiem, que estem al seu costat... Que grans que sóm! Que grans que són!
Jo recordo des de petits, que seiem al menjador de casa a mirar un trocet de programa al vespre, i llabors tots junts trucavem per donar uns quants diners, amb la il·lusió de que en la següent actualització de marcador poder dir: una part d'aquests són meus! Des de llabors segueixo fent-ho, no perquè sigui una costum, ni una obligació, sinó perquè tan sols mirant una estona de programa, i escoltant els testimonis de la gent que passa per allà, et dones compte de la gran causa amb la que estas col·laborant. És dur, és clar que és dur mirar un programa així, i la major part d'estones te les passes amb la llagrima als ulls, però si això serveix perquè la gent es doni compte de com funciona realment el món, perquè s'adaptin els carrers, els edificis, els objectes d'ús quotidià per a persones amb problemes de mobilitat, perquè s'investigui sobre noves tècniques, s'aconsegueixin més recursos...val la pena.
7 millons d'euros... pell de gallina...que grans que sóm! en plena crisi, amb molta gent sense feina... i hem recollit 7 millons d'euros en un dia...que grans que sóm! Que grans que SÓN, totes aquestes persones, els herois de veritat, que es superen cada dia, que no s'afoguen en un got d'aigua, i treuen les forces d'on poden per seguir sempre endavant.
Que ens serveixi a tots aquells que realment no tenim problemes, a donar-nos compte de lo afortunats que sóm, i a valorar de debò tot allò que tenim. Siguem feliços! Sigueu feliços!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada